dissabte, 17 de gener del 2009

Una tarda més

Avui al gimnàs, res surt com havia previst. No practiquem la course navette. No hi ha matalàs disponible per les tombarelles. La tarda convidava a sortir al tartam... però les cames estan gandules i no volen moure´s. Els companys marxen a casa. No em veig amb cor d´enfrontar-me a les tanques i ho deixo còrrer. A la sala de fitness les obres estan prou avançades. El Xavi és al seu lloc. M´agradaria parlar amb ell. Dir-li que trobo a faltar l´entrenador que era abans. Que no mereixo les paraules llençades dilluns per telèfon. Lamento que no l´interessi motivar-nos a entrenar com al principi. On és el Xavi que t´empenyia a millorar com a persona? Tant de bó arribi un dia que aclareixi les seves prioritats i toqui de prop els seus desitjos. Per tota la feina feta fins ara, gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada