El José és molt amable (sempre) amb els seus alumnes però s'enfada (i força) quan percep a classe que no estudiem prou, no treballem els temes anteriors o no hem llegit abans les pàgines que es proposa explicar aquell dia. I no és perque ens exigeixi dedicació exclusiva. Sap que la majoria treballem a temps complert, alguns tenen infants i tots fem malabars amb les hores del dia. El seu desig és que aprovem la oposició i el seu somni que siguem els millors de la promoció. I això és d'agrair. Ens va donar un toc d´atenció divendres. No es tracta d´un professor de dret a sou d´una acadèmia. No és perfecte tampoc. Com tampoc jo mateixa.
Quan acabi aquest mes de febrer ja seran sis mesos preparant la oposició. Mig any. És inevitable girar-se i mirar el camí recorregut. Estic orgullosa de la evolució física, del seguiment dels entrenaments i de les dietes. Però estic cada cop més insegura de portar un ritme i un progrès a l´estudi que siguin, tan sols, correctes. No em sembla treure-li el profit desitjat a les hores davant els llibres. Què va ser d´aquella estudiant desperta i brillant que vaig ser un dia? Queda alguna cosa d´ella?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada