Just ara fa un any, uns companys iniciaven el procès per participar a la convocatòria JU023 del 2008. Rebia d´ells invitacions per afegir-me als exàmens. M´atreu el canvi de lloc de feina. En aquells moments però les proves físiques em semblaven un handicap insuperable. Pesava 96 kgs. Molts dies patia dolor muscular i tenia la movilitat afectada. Havia d´aturar-me a respirar quan pujava les escales del metro. L´exercici físic i l' esport nomès eren per mi una referència televisiva. Fumava. La meva alimentació feia molt temps que estava descuidada. Com hem podia plantejar fer unes proves físiques? El Toni seguia però amb la seva particular pressió psicològica. Cada dia, i vàries vegades, si li semblava adient. Incomprensiblement, ell pensava que era possible fer-ho...
I finalment, les seves paraules d'ànim van fer el seu efecte. Sense gaire convenciment vaig anar un dia d´oient a una classe del José. Em va acabar d´engrescar. Finals d´agost del 2008. A principis de setembre em presento a l´entrenador personal Xavi Ortín de l´Hospitalet Nord. El seu domini de la paraula i poder de persuació m´empenyen, definitivament, a agafar el camí de la salut. Començo a entrenar de la seva mà. Deixo el tabac. Busco un nutricionista per prescripció seva. Tinc l´encert d´escollir la consulta del Jordi Sarola. I de tenir com amics i companys al Toni i al Jordi. Les endorfines i els correus electrònics m´obren al costum d´entrenar quasi a diari. I vaig baixant de pes...
Passen les setmanes. Continuo sovintejant el gimnàs, trepitjant la pista d´atletisme. I un dia (amb una antropometria sota el braç molt favorable) m´atreveixo a entrar, per primera vegada en molt temps, a una botiga de roba de talles "normals". L´escollida és H&M de Portal de l´Àngel. La botiga és preciosa i el vestit de la talla 42 m´escau tan bé... Qué fàcil resulta a vegades ser feliç.
I finalment, les seves paraules d'ànim van fer el seu efecte. Sense gaire convenciment vaig anar un dia d´oient a una classe del José. Em va acabar d´engrescar. Finals d´agost del 2008. A principis de setembre em presento a l´entrenador personal Xavi Ortín de l´Hospitalet Nord. El seu domini de la paraula i poder de persuació m´empenyen, definitivament, a agafar el camí de la salut. Començo a entrenar de la seva mà. Deixo el tabac. Busco un nutricionista per prescripció seva. Tinc l´encert d´escollir la consulta del Jordi Sarola. I de tenir com amics i companys al Toni i al Jordi. Les endorfines i els correus electrònics m´obren al costum d´entrenar quasi a diari. I vaig baixant de pes...
Passen les setmanes. Continuo sovintejant el gimnàs, trepitjant la pista d´atletisme. I un dia (amb una antropometria sota el braç molt favorable) m´atreveixo a entrar, per primera vegada en molt temps, a una botiga de roba de talles "normals". L´escollida és H&M de Portal de l´Àngel. La botiga és preciosa i el vestit de la talla 42 m´escau tan bé... Qué fàcil resulta a vegades ser feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada