Per les molèsties a l'esquena aquesta setmana he fet els entrenaments aeròbics a sobre d'una elíptica. És una vella coneguda. A principis de setembre, obesa i sedentària, vaig iniciar-me a l'activitat física amb aquesta màquina. La primera rutina: 10' elíptica + 15' bicicleta. 3 cops per setmana. No havia entrenat mai a la vida. Recordo la alegria al completar per primer cop els 400 mts del tartan d'atletisme, quan vaig còrrer 30' sobre cinta, al fer la primera tombarella... Amb la perspectiva d'aquests vuit mesos, m'atreveixo a afirmar que per mantenir viva la motivació és imprescindible aconseguir petits avenços continuats i per sobre de tot, passar-t'ho bé entrenant. A la darrera setmana he buscat una fita que donés un nou impuls a aquesta carrera per la superació de les proves físiques. No ho he aconseguit. El dolor, el cansament i l'evidència de manca de progressos dels últims dies estan minant la motivació per continuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada