Sense dolor ni molèsties

A migdia hem dinat plegats el Jordi i jo. Acabàvem de fer una sessió de 90 minuts de Ioga al Lloyd. Comentàvem l'estat de relaxació física i psíquica amb que ens trobàvem en aquell moment. A mitja conversa he començat ha ser conscient de que no tenia cap molèstia ni dolor a l'esquena. He assaborit aquesta feliç sensació durant unes hores. Què ha passat? Perquè?

Perquè ha estat un matí molt agradable?
Perquè rebo els beneficis dels dies al juny de descans físic?
Perquè just m'havien llençat un compliment i a totes les dones ens afalaga rebre'ls...?
Pel seguiment de les dietes programades pel senyor J. Sarola?
Serà perque em trobo molt a gust entrenant i estudiant al Lloyd?
Per les tres classes de Ioga que he fet darrerament amb el Ciro?
Pel treball al llarg d'aquest últims sis mesos de l'Alex a Copèrnic sobre la meva esquena?
Perquè l'entrenament cardiovascular, amb estones a 160-175 ppm, fa disparar l'efecte de les endorfines?
Serà perque em va fer il·lusió veure com era capaç de completar a bon ritme dues sessions de spinning?
Perquè torno a seguir una rutina d'activitats engrescadores?
Perquè estàn en davallada l'angoixa i les preocupacions?
Perquè han passat les molèsties i estudio normalment?
Serà per l'efecte del sol, de l'estiu?
O pels 28 kg menys que suporta el meu cos?

Sigui per qualsevol d'aquests motius, d'altres d'inconscients o de tot plegat és una molt bona nova.