diumenge, 2 d’agost del 2009

De la columna


La meva esquena és la cosa més desagraïda que conec. Li dedico les millors atencions que estan al meu abast. I ella em respon, continuament, amb molèsties i dolor. Diuen que d'aquest comportament no és responsable, que el culpable és un tal HLA B27.

La porto a la consulta d'una bona reumatòloga. El millor entrenador personal dirigeix els exercicis que li procuro cada dia. Les mans d'un mestre osteòpata miren de redreçar-la. M'he aprimat molts kilos per alleugerir-la de càrrega. He abandonat les sabates de taló. Estic en guàrdia tot el dia per dur activada la musculatura abdominal, descarregant la lumbar. Per seure, caminar i agafar pes correctament. Resto temps d'estudi per dedicar-li. Per ella m'he iniciat en la pràctica del Ioga. Activo la producció d'endorfines amb les classes de ciclisme indoor del professor més exigent del Lloyd. Perjudico l'estòmac en benefici seu prenent antiinflamatoris potents. Miro de dossificar amb cura els dies d'entrenament i els de descans quan el meu desig és treballar força per evolucionar. Després d'una sessió corrent, hi sóc uns minuts a la piscina per relaxar la musculatura que la sosté, perque les vèrtebres retornin al seu lloc. El Dídac i l'Albert m'ofereixen practicar el circuit d'agilitat però penso en la meva fràgil columna i em veig forçada a desaprofitar-ho.

Què més puc fer per tu?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada