De professionals i amics

Tenia la intenció d'escriure un correu al meu entrenador per dir-li que són ja 10 dies els que porto sense patir dolor a l'esquena, gairabé sense molèsties i entrenant de gust. És part implicada, per felicitar-lo també per la feina feta. Com d'altres vegades, el meu amic Jordi em posa els peus sobre la terra: un entrenador és un professional, no és un amic i no l'interessa saber de tu sent de vacances. Ho deixo còrrer. Per mi tot el que envolta els entrenaments és un goig i una festa, pels entrenadors personals és una hora més de feina i tú, una clienta. Reconec que haig de fer un esforç, a vegades, per no barrejar-los amb el meu grup d'amics, per no abocar en ells un cert afecte. Està fora de lloc escriure aquest correus com també ho és saludar amb dos petons als entrenadors del Lloyd, malgrat t'alegris de veure'ls després de les seves vacances. Miraré de tenir més cura amb la espontaneitat.