Fa una setmana que no passo per la sala de fitness del Lloyd. No he sortit a còrrer des de dissabte al Retiro. Ni tan sols he anat a Ioga. L'únic treball físic l'he fet a Copèrnic, a la cita setmanal amb l'Alex. Deixar d'entrenar no ha fet que l'estudi sigui més profitós (per estar descansada) ni que passi més hores davant els llibres. Per contra, la falta d'activitat física abona el terreny per que aflori l'ansietat i una certa apatia. Resorgeix la falta de confiança en les teves capacitats. Reneix el mal humor. Demà torno a entrenar. Sí, estic engantxada a les endorfines.
Diumenge passat vaig dinar a Madrid amb uns familiars. Tinc dos cosins que porten 15 anys corrent i han viatjat, per participar a maratons, per tot el món. M'explicaven dels temps que van començar a còrrer pel Retiro. M'avisen que un cop doni el pas, i comenci a còrrer en curses populars, ja no hi ha marxa enrera, "seràs una adicta com nosaltres". Tant de bó. Miro les fotografies de les seves curses a Nova York, Berlín,... un d'ells va fer 2h22' en els 42 km.
Diumenge passat vaig dinar a Madrid amb uns familiars. Tinc dos cosins que porten 15 anys corrent i han viatjat, per participar a maratons, per tot el món. M'explicaven dels temps que van començar a còrrer pel Retiro. M'avisen que un cop doni el pas, i comenci a còrrer en curses populars, ja no hi ha marxa enrera, "seràs una adicta com nosaltres". Tant de bó. Miro les fotografies de les seves curses a Nova York, Berlín,... un d'ells va fer 2h22' en els 42 km.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada