El 4 d'octubre. La melanconia de Triana ha acavat per acampar al meu cervell. Madrid. Milers de persones ens trenquem el cap amb la promesa de condicions laborals millors. Estimar sense mesura omple de joia gairabé sempre. Estic profundament cansada. Sense cap recompensa. Massa imaginar un futur alegre al costat d'una platja balear. Ha marxat la llum de l'estiu. S'emporta il·lusions i decepcions. S'enduu les teves mans, el teu riure. Ja et trobo a faltar. Res del que m'ha apassionat aquest any m'acompanyarà fins l'estiu següent. Queden per endavant més mesos de sacrifici. Trobaré altres motivacions. Sense la teva presència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada