Des de fa tres setmanes, a l'exercici d'heroïsme matiner que em suposa arribar puntual a la feina, li he afegit una proesa més, per allò de que vèncer les dificultats enforteix la voluntat. A les 6:30 ja surto de casa per recòrrer, amb la meva bicicleta, els 8 kms que separen el Casc Antic de la Zona Universitària. Carrer Girona i Avinguda Diagonal. Molt poc trànsit, menys gent encara pels carrers. Els primers minuts el fred et gela les mans i el cap. Amb les cames treballant però, el cos s'escalfa al primer desnivell. En arribar a Diagonal, ja sóc completament desperta. Els sentits s'activen. A mida que avanço, la llum i els colors de la Diagonal van canviant. El dia despunta. Les ciutats es gaudeixen sense gaires cotxes.
La ventada dels darrers dies ja no hi era aquest mati. A Palau Reial el fort vent en contra desequilibrava la bici, fins i tot impedia avançar en algun moment. Encara negra nit, el fred, el terra ple de fulles i branques, una lleu boira. Em venien al cap imatges de pintures del Romanticisme del S. XIX. Però avui ens ha deixat el vent i el trajecte ha estat poc més que un passeig plàcid. Giro per la plaça Francesc Macià a poc a poc, per l'estret carril-bici. A la cantonada amb el Passeig Pau Casals un home s'ha girat i m'ha dit: "Princesa, que passis bon dia". Aquestes paraules sobtades m'han fet feliç de bon matí.
La ventada dels darrers dies ja no hi era aquest mati. A Palau Reial el fort vent en contra desequilibrava la bici, fins i tot impedia avançar en algun moment. Encara negra nit, el fred, el terra ple de fulles i branques, una lleu boira. Em venien al cap imatges de pintures del Romanticisme del S. XIX. Però avui ens ha deixat el vent i el trajecte ha estat poc més que un passeig plàcid. Giro per la plaça Francesc Macià a poc a poc, per l'estret carril-bici. A la cantonada amb el Passeig Pau Casals un home s'ha girat i m'ha dit: "Princesa, que passis bon dia". Aquestes paraules sobtades m'han fet feliç de bon matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada