Porto una estona escrivint a la recerca d'unes lletres que estiguin a l'alçada. Sovint quan es vol transmetre l'agraïment, no surten les paraules que hom voldria.
A Olga, a Marta, a Anna, a SP, a Sergi, a Sol Martí, a Anònim, a Maritere, a Anònim II, a Núria, a Laura, a Subcero. A tots els lectors ocasionals i seguidors d'aquest humil bloc. M'ha emocionat llegir els vostres comentaris de suport.
Als meus amics Toni i Jordi. Als meus pares. A la meva tieta Matilde. Al meus veïns. Al personal del Poliesportiu La Bordeta. Als companys de Festefort. A l'entrenador, l'Alfons Quintana. Al company de la unitat 594 que va venir a recollir-me a l'hospital amb la seva grua plataforma... Gràcies per les vostres atencions aquests dies.
Miro de vèncer el pessimisme inicial. Si no pot ser aquest any, doncs serà el següent. He fet molta feina aquests últims quinze mesos. Amb uns resultats més importats potser que aprovar unes oposicions. Els propers dies procuraré no perdre el fil de la preparació física. Dels entrenaments que tanta vida em donen. I aprofitar les hores lliures per estudiar els 48 temes de Dret que tant ens estimem tots...
A Olga, a Marta, a Anna, a SP, a Sergi, a Sol Martí, a Anònim, a Maritere, a Anònim II, a Núria, a Laura, a Subcero. A tots els lectors ocasionals i seguidors d'aquest humil bloc. M'ha emocionat llegir els vostres comentaris de suport.
Als meus amics Toni i Jordi. Als meus pares. A la meva tieta Matilde. Al meus veïns. Al personal del Poliesportiu La Bordeta. Als companys de Festefort. A l'entrenador, l'Alfons Quintana. Al company de la unitat 594 que va venir a recollir-me a l'hospital amb la seva grua plataforma... Gràcies per les vostres atencions aquests dies.
Miro de vèncer el pessimisme inicial. Si no pot ser aquest any, doncs serà el següent. He fet molta feina aquests últims quinze mesos. Amb uns resultats més importats potser que aprovar unes oposicions. Els propers dies procuraré no perdre el fil de la preparació física. Dels entrenaments que tanta vida em donen. I aprofitar les hores lliures per estudiar els 48 temes de Dret que tant ens estimem tots...
Sense veure't ja et veig millor, ja, ja, ja... com són les coses¡¡¡
ResponEliminaM'alegre que estes mes animada i puguis seguir en la direccion correcta.
Una abraçada,
Marta
El nostre és un amor incondicional al dret penal... segur que si!!, jeje.
ResponEliminaEt veig molt més animada, i això es molt bó... per tú i per els que disfrutem llegint el teu blog, que també ens dona pautes i idees!!
Una forta abraçada, i amunt!!
Anna
HOLA NURIA, DE NUEVO…ME ALEGRA MUCHISIMO QUE ESTES MAS ANIMADA Y AGRADEZO TUS SINCERAS PALABRAS DE AGRADECIMIENTO POR NUESTRO APOYO. NO OBSTANTE, CREO QUE SOMOS NOSOTROS, O AL MENOS EN LO QUE A MI RESPECTA, LOS QUE DEBERÍAMOS DARTE LAS GRACIAS POR DEJARNOS COMPARTIR TUS SENTIMIENTOS, TUS TEMORES, TU GRAN FUERZA DE VOLUNTAD, TU AFAN DE SUPERACIÓN…PORQUE MUCHOS DE NOSOTROS SEGURO QUE TENEMOS EN ALGUNOS MOMENTOS ESOS MISMOS SENTIMIENTOS QUE TU TE ATREVES A DECIR EN VOZ ALTA….SOMOS MUCHOS LOS QUE ESTAMOS PONIENDO NUESTRA ESPERANZA DE UN FUTURO MEJOR EN ESTAS OPOSICIONES, TODOS TENEMOS NUESTRAS CIRCUNSTANCIAS PERSONALES, QUE NO SON FÁCILES PARA MUCHOS DE NOSOSTROS…ESTUDIAR POR LAS NOCHES CUANDO LOS DEMAS DESCANSAN….DESPUÉS DE TRABAJAR Y ESTAR FUERA DE CASA 11 HORAS ….., SACAR TIEMPO PARA LA PREPARACION FISICA… RESTAR HORAS DE ESTAR CON LOS TUYOS….CON ESA FAMILIA QUE TE APOYA…PERO QUE EN EL FONDO QUIZAS NO SON DEL TODO CAPACES DE ENTENDER EL GRAN ESFUERZO QUE ESTAS REALIZANDO…EN FIN….A MI PERSONALMENTE LEER TU BLOG ME RECONFORTA Y ME SIGUE DANDO ANIMOS PARA CONTINUAR…ASI QUE POR FAVOR…SIGUE ESCRIBIENDO. GRACIAS.OLGA
ResponElimina