Com una princesa medieval a un castell empresonada surto a la terrassa de la cel·la d'or que habito aquests dies per veure la vida al carrer i un pedaç de la ciutat que m'acull. Trinxades les pàgines del temari referents a la suspensió de drets i llibertats, la reforma constitucional i les institucions comunitàries, deixo volar els pensaments. Allibero els sentiments captius. Els desitjos. Bullen les ganes de viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada