El trànsit de la Diagonal ens ha fet aturar uns segons el cotxe davant la façana acristalada del David Lloyd Club Turó. Negranit, amb la llum de la sala s'hi veia, al detall, el gimnàs de les instal·lacions esportives que vaig frecuentar vuit mesos l'any passat. Farta avui d'enfrontar-me sense cap èxit a la barra fixe, de repetir unes dominades 'assistides' que no surten mai, de veure passar els dies sense millores al circuit, de les hores i esforços empleats per tant pobres resultats, d'evitar les comparacions i no aconseguir-ho, d'arrossegar cansament... m'ha omplert l'ànima un sentiment d'enyorança d'aquells dies d'entrenaments plàcids: les classes de ioga del Ciro, les sessions a Copèrnic amb l'Àlex, els programes de fitness i cardio suaus al Lloyd. Els dubtes han anat creixent, inflant-se, multiplicant-se a cada kilòmetre del recorregut. Han traspassat a altres àmbits. Núria, què estàs fent, em preguntava. No podries seguir treballant còmodament al Racc i viure plaent el temps lliure? Millorarà tant la teva vida fer de funcionària de presons? Quant temps més hauràs de sacrificar recursos? Fins quant seguiràs descuidant les relacions personals? Passat el núvol negre queda el cel ras. Fer marxa enrera? Un cop iniciat el camí, les passes únicament poden portar cap endavant.
Les persones amb qui he parlat que són funcionaries de presons diuen que el canvi els hi ha meresecut la pena.
ResponEliminaCrec que és una molt bona opció de feina: tant pel tipus d'experiència i pràctica com per les condicions laborals. No et desanimis...que això sí que fa anar enrere. Estic molt d'acord amb la teva última frase! Cap endavant
No sé si millorarem la nostra calitat de vida sent funcionaris. Nomès ho sabrem si ho probem. Ara per ara l'únic que podem saber segur és que per a la majoria ens millorarà l'economia i el temps de lleure.
ResponEliminaJo estic envoltada familiarment amb funcionaris i juristes de preso i sobretot ells m'asseguren això com una economia estable i major temps lliure....
ResponEliminaAixò esta clar, i tots ho veiem ..... I crec que he de lluitar i mereix la pena, per a aconseguir-lo.
La rutina de dur 12 anys en la meva empresa actual, m'ho clama de forma incessant¡¡¡
D'una banda tinc temor del desconegut, però per una altra m'encanta aquesta arriscada aventura.
Encara que quizas tot sigui un somni , una fantasia i mai ho aconsegueixi....
Marta
tal com va dir el Calderon " la vida es un sueño i los sueños, sueños son".
ResponEliminaTothom ha de buscar la seva propia felicitat, però que ningú pensi que treballar en una presó us farà feliços.
el decorat no és l'important, l'important és l'argument.