Ha passat un mes de la lesió al peu i encara espero la recuperació que em permeti rependre les activitats físiques a que m'havia acostumat. He deixat de preguntar al metge i al fisioterapeuta quan arribarà perque sempre em diuen el mateix: "Dues o tres setmanes, és una lesió greu als lligaments. Cal paciència. El cos treballa a un ritme que nosaltres no volem entendre". Hi han dies pel desànim, perque trobo en falta sortir i fer vida autònoma, el anar i venir caminant, els entrenaments a Festefort, el goig de la carrera contínua, els desplaçaments en bici... fins i tot la meva feina. D'altres penso que m'ha anat bé aquesta primera lesió per apendre coses. Quan torni a recuperar el bon ritme d'entrenaments no hauria d'oblidar les lliçons que m'ensenyaren l'Àlex i el Xavi, validades per l'experiència: a respectar el meu cos, les seves necessitats de descans i el nivell d'exigència física que li puc demanar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada