Ahir em va visitar un reconegut podòleg esportiu per fer un estudi de la marxa. Va confirmar el que ja sabia: tinc limitacions físiques per fer esport. La meva morfologia li semblà poc adequada per córrer. Les dues cames no tenen la mateixa mida, els bessons són massa curts i tensionen els lligaments, l'angle de la trepitjada és desviat i d'altres disfuncions més. Per això, en bona part el mal d'esquena, la tendinitis que no marxa, la fascitis plantar, les molèsties als genolls, les sobrecàrregues al bessó, l'esquinç... sempre a la cama esquerra.
Em desaconsellà seguir els meus plans de dedicar-me al running quan acabi la preparació de les proves físiques i buscar en altres esports les satisfaccions que em dona la carrera. Segons diu, no tots els objectius es poden aconseguir dedicant treball i il·lusió. Que l'esport podia seguir sent per mi una font de felicitat i salut si tenia present sempre les meves limitacions i necessitats, el contrari només em portarà a conèixer la part fosca de l'activitat física, a encadenar les lesions.
La seva recomanació va ser limitar el número de kilòmetres setmanals i les tirades llargues, córrer sobre terra, aprendre tècnica de carrera, ni pensar-hi en maratons i calendaris de curses, combinar els entrenaments amb altres esports de més baix impacte, molts estiraments de bessons (20 sèries de 20" cada dia!), plantilles correctores. Em va parlar de les sabatilles i sabates més adecuades. Tindré en compte les seves indicacions... però segueixo pensant que l'esforç i la il·lusió sí poden vèncer les dificultats.
No et deixis portar pel desànim!, també t'aconsello alguna altre opinió. A mi fa 9 anys em van diagnosticar tendinitis rotuliana crónica, degut a sobrecàrregues de l'entrenament, em feia un mal horrorós, em van dir que m'anés plantejant deixar el córrer. Han passat 9 anys, he fet 5 Ironmans, 3 maratons i un munt de mitges maratons i moltes altres curses vàries. La tendinitis va anar desapareixent, n'han vingut altres però també les he superat. El cos sempre amb càrregues d'entrenament correctes es va adaptant a l'esforç.
ResponEliminaSuposo que fa poc que en fas seriosament, li passa a molta gent que els primers anys te molèsties i lesions de tot tipus. Jo també crec que la teva il.lusió i esforç ho han de continuar intentant. Pots provar de baixar el volum a peu i fer més bici, natació, patins en línia... hi ha un pilot de modalitats que et poden omplir i no castigar-te tant físicament, de veritat, a més com son esports aeròbics són perfectament compatibles un amb l'altre a nivell popular.
Bé, ho sento pel "rotllo", però com he passat per aquestes situacions t'entenc perfectament.
Ànims i a entrenar i estudiar!!
Estic segura que ho superaràs, al igual que qualsevol cosa que ens proposem fermament... Els dubtes sempre hi seràn, i el dolors encara que marxin temporalment, segur que tornaràn, per tornar-los a superar.
ResponEliminaMolts ànims i una abraçada.
Anna
Nuria assec moltíssim tot el que t'està passant, però anim perquè estic convençuda que ho vas a aconseguir.
ResponEliminaQueden tres mesos i tenim que anar A TOPE¡¡
Matí, tarda i nit, ho anem a aconseguir¡¡¡
Una forta abraçada amiga.
Marta