Zazen

En sortir del Dojo camino lenta i concientment, com el Giulio va demanar ahir que ho fes . La verticalitat de la columna, les escàpules enrera i abaix, la faixa abdominal amb certa tensió, el coll estirat, la mirada endavant, la flexió i extensió complerta del peu, el moviment deixat anar dels braços. Recordo les seves paraules sobre la fatiga, les seves indicacions. Toca treballar flexibilitat i propiocepció, força sense càrrega al peu, caminar amb cura per la platja, portar sabatillas de còrrer i plantilles... i poc més, a tres mesos de les proves. Em parla de desterrar del cap l'angoixa pel dolor i per no entrenar com voldria. Trobo a faltar el dolç Hatha Ioga del Ciro, les activitats dirigides del Lloyd, entrenar per cuidar el cos i trobar-te millor. Les manipulacions fetes ahir per l'osteòpata provoquen algunes molèsties més durant el dia, però ja conec que és d'esperar això. Em martiritza el dolor al peu que no cesa. Tinc por a que es faci crònic i no pugui tornar a còrrer.

És una tarda de boira grisa al cap. M'apropo al Dojo per deslligar-me de la meva ment de la mà del Zen. El Lluís em rep amablement. M'ajuda a buscar la posició més còmode pel peu lesionat. El Kusen que sents durant la pràctica de Zazen són lletres de foc. Ens convida a la concentració en la postura, a la respiració correcta. Et recorda l'actitud davant els pensaments que passen pel cap. Escolto avui parlar de l'acceptació del nostre cos com és, de l'acceptació també dels sentiments que ens provoca, siguin aquests possitius o negatius. El Kusen és màgic. Sovint està fet a la mida del que necessites escoltar.