Entrenaments i projectes

Divendres vaig sortir al Parc per fer l'entrenament de carrera continua programat: 35 minuts suaus. Sobre superficie blanda, com va recomanar el traumatòleg. Al poc de començar, el perímetre de la Ciutadella em semblà una gàbia. M'acosto a l'accés de l'Estació de França, la decisió ja està presa: avui correré com si res hagués passat, sense rellotge ni pulsòmetre, sense preocupacions. Amb l'objectiu únic de gaudir. Sol, aire i camí. El meu cos i el meu cap no combinen gens. En arribar al Pg. Marítim se'm dibuixa a la cara el somriure que m'acompanya sovint quan entreno. L'enforç inicial d'encesa de motors queda enrera. Paro atenció a l'escenari que m'envolta, tant diferent al que trobava al gener. Per una estona la mecànica de còrrer se'm fa tant còmoda i natural com caminar. Em ve de gust anar més ràpid però el peu reclama prudència. Tinc per endavant molts entrenaments per millorar i aprendre, no forço més. A la tornada m'aturo enfront del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona (Wad-Ras) al Poblenou. Dos funcionaris xerren a una de les portes. Miro l'uniforme que duen, els murs d'aquell edifici. En breu, la meva vida laboral després de 9 anys plàcids, podria fer un tomb.