De nou cinta

Darrerament he fet els entrenaments de carrera contínua sobre el terra del Parc de la Ciutadella o sobre el ciment del Passeig Marítim. Superfícies gens del grat del peu convalescent. No podia augmentar el temps de carrera per guanyar resistència com volia. El màxim que aguantava fins veure aparèixer molèsties eren 30'. Sense tenir a l'abast una pista d'atletisme de lliure disposició, aquesta setmana he optat per tornar a la cinta. Dimarts, després de les sèries a la barra fixa, vaig pujar al gym per fer els 40' de cc programats per l'entrenador. M'ho passava tant bé fent treballar les cames i estava tant contenta de no sentir molèsties que ho vaig allargar fins que em va semblar prudent parar: 65'. A ritme suau, 8-9 km/h. En baixar, una bona sessió d'estiraments (insistint als bessons), d'exercicis de mobilitat per l'esquena, de les postures de ioga que recordo, l'entrenament de força i... dutxa. Al dia següent, tot normal, l'esquena remuga, s'ha de tornar a acostumar. Avui he repetit temps de carrera, augmentant una mica la velocitat. No ha estat tant fàcil com dimarts. A estones he de recòrrer a tota mena d'estratègies mentals per vèncer la fatiga. Em satisfan els entrenaments on, malgrat el cansament o la dificultat, s'imposa el desig de millorar i seguir treballant, quan l'empenta és qui governa la sessió. Baixo a practicar dinamòmetre amb els companys. A poc a poc em trobo més còmoda amb la nova posició de mans i a la tercera repetició surten 239 kg. Vint kilos més són 10 punts. No goso demanar ajuda i em quedo sense fer els exercicis de dominades. Treball de força més acurada sessió d'estiraments. Demà, una nova oportunitat per fer-ho millor.