En els vuit anys que fa que treballo al RACC he fet el trajecte que separa el Casc Antic de la Zona Universitària milers de vegades. Sovint utilitzo el cotxe per la somnolència que em venç a les sis del matí i perque en 25 minuts m'hi acosto. Canvio al metro quan es torna imposible aparcar al meu barri. Fa 6 anys em vaig iniciar a la bicicleta plegable per la ciutat. No eren tant comunes com ara i els conductors dels cotxes i taxistes et dedicaven algunes grolleries. Una temporada em va venir de gust caminar. Feia els 7 kms d'anada i 7 de tornada a peu cada dia. És ben cert que idèntic camí canvia força als teus ulls segons el mitjà i la velocitat. Un cop vaig començar a entrenar per les proves físiques li va tocar el torn de nou a la bicicleta. Durant la tardor-hivern passades els kilòmetres matinals amb l'estòmac buit i el fred m'han ajudat a fer anar la màquina de cremar greixos. Fa uns dies vaig dir prou a les tristors calçant-me les sabatilles de còrrer. Em plantejo fer els 14 kms que hi ha des de l'Arc de Triomf a la feina més la tornada. Amb la fresca de la nit és un plaer la marxa. A la benzinera del RACC, una parada per beure. A mig camí de retorn apareix la fatiga. El desig de completar la ruta prevista és més fort que el cansament i empeny a continuar fins arribar a casa. Repeteixo l'entrenament tres cops més durant la setmana. És una llàstima no disposar d'una dutxa en arribar. Podria fer de la carrera continua un nou mitjà de transport a la feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada