Les vicissituds em fan aquests dies recuperar la lectura dels llibres del Mestre Deshimaru. El budisme Zen ens ensenya a viure els pensaments i sentiments sense jutjar-los, sense aferrar-nos amb ells, acceptant-los. El sofriment pot ser físic, emocional. Els esportistes en saben molt de sofriment. Al Dojo, amb la pràctica de Zazen i l'ensenyament oral del monjo durant els Kusen, aprenem a distanciar-nos de les emocions, siguin aquestes desagradables o plaents, aturant el pensament concient. Diu el mestre Taisen Deshimaru sobre el sofriment i el dolor:
"El Zen és sofriment, inmersió en el sofriment. L'home actual vol escapar del sofriment i per això es torna feble. El Zen no aconsella ni fugir del que pot ser dur de suportar ni buscar-ho. S'adquireix vigilància, una actitud justa que posa les coses en el seu lloc exacte, sense que la imaginació les agreugi. La pràctica de zazen és des del principi acceptació del sofriment, després disminució i desaparició del sofriment. Sofrir és sempre pensar que se sofreix. Durant Zazen, la conciència es pacifica, es tranquilitza, esdevé receptiva. Aleshores la postura forta, l'atmosfera del dojo, l'ensenyament del Mestre, la pràctica de la respiració profunda, creen un clima en què no es pensa ni se sofreix. Es viu en les profunditats d'un mateix, allà on tot és silenci, buit absolut. Es tallen les arrels del sofriment. I el Mestre repeteix: heu de semblar-vos al mort que descansa al seu taüt"
"El Zen és sofriment, inmersió en el sofriment. L'home actual vol escapar del sofriment i per això es torna feble. El Zen no aconsella ni fugir del que pot ser dur de suportar ni buscar-ho. S'adquireix vigilància, una actitud justa que posa les coses en el seu lloc exacte, sense que la imaginació les agreugi. La pràctica de zazen és des del principi acceptació del sofriment, després disminució i desaparició del sofriment. Sofrir és sempre pensar que se sofreix. Durant Zazen, la conciència es pacifica, es tranquilitza, esdevé receptiva. Aleshores la postura forta, l'atmosfera del dojo, l'ensenyament del Mestre, la pràctica de la respiració profunda, creen un clima en què no es pensa ni se sofreix. Es viu en les profunditats d'un mateix, allà on tot és silenci, buit absolut. Es tallen les arrels del sofriment. I el Mestre repeteix: heu de semblar-vos al mort que descansa al seu taüt"
Nuria, eres increible, tienes un gusto exquisito, creo (desde el total desconocimiento de tu persona) que has equivocado la profesión, como diseñadora o decoradora te ganarias la vida de una forma mas olgada y con menos sufrimientos que en una carcel.
ResponEliminaHas pensado en hacer un libro del contenido de TU blog?
perdón me he comido la h de holgada
ResponEliminaVíctor,els llibres són pels escriptors. Avui m'han anomenat "señorita funcionaria" i m'ha agradat sentir-ho dir.
ResponEliminaEscriptor es tot aquell que reflexa negre sobre blanc els seus: pensaments, somnis, idees, estats, ilusions, penes, etc.
ResponEliminaQue has fet TU al teu blog?