dijous, 5 d’agost del 2010

Ja ha passat juliol



La memòria sovint no segueix un ordre lineal. De fet, no és gens ordenada. Sort del pensament conscient, que mira de col·locar cronològicament els fets, les idees, les experiències passades. Tant sols fa un mes i escaig érem visquen la bateria de proves de la oposició. A hores d'ara semblen tant lluny... Un cop enllestides, i amb els resultats a la mà, es fa inevitable qüestionar-s'ho tot d'una. Quin nou camí a recórrer? Com acabarà tot plegat? Quin combustible mantindrà treballant els motors de la il·lusió? D'un mes ençà, moltes de les activitats que m'engrescaven van arribar a la seva fi. Al Juliol he viscut el neguit diari, la incertesa d'uns resultats que anaven caient a poc a poc, la tristesa d'un comiat involuntari. Aquest mes estiuenc m'ha ofert però, i finalment, viure l'alegria de trobar recompensat tant d'esforç en l'objecte d'una plaça. Provisionalment, la 381. El número d'un bitllet cap a un nou futur professional: els Serveis Penitenciaris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada