dimecres, 11 d’agost del 2010

De l'asfalt i el córrer


Quantes vegades he sentit a dir que és molt lesiu córrer sobre asfalt? Que fer-ho sovint sobre superfície dura provoca sobrecàrregues? M'ho han dit entrenadors, traumatòlegs, osteòpates, fisioterapeutes, corredors, reumatòlegs, podòlegs, nutricionistes... Que l'asfalt no amortigua gens ni mica els continus cops que reben les articulacions quan entrenem carrera i pateixen. Que l'ideal són les superfícies toves: terra, sorra compactada a la platja, cinta al gimnàs o tartan d'atletisme. Per què no ho tinc present fins que aparèixen les molèsties? Com ho fas quan vius al centre d'una ciutat per entrenar? Com s'ho fan altres corredors i aspirants "urbanites" per sortir diàriament? Per prevenir lesions, quan no em puc desplaçar, he de fer sempre voltes als parcs o a la pista d'atletisme?

Desde diumenge tinc molèsties als genolls. Dolor en baixar i pujar escales. En conduir. Suposo que dels km trepitjats darrerament a la Diagonal i similars. Alguns dies sense estirar com cal en acavar. Fa dos mesos que, amb els exàmens i tot plegat, no sovintejo el gimnàs i he perdut to muscular. Ahir vaig començar a aplicar teràpia de recuperació casolana: res de córrer i bici, només natació i tren superior, més descans i hores de son, gel, ibuprofeno, genollera de compressió, massatge amb crema antiinflamatòria i esperança en que marxin aviat les molèsties.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada