Els esportistes són persones adictes, saludablement adictes. S'enganxen a les seves sessions d'entrenament diàries, a la millora de les seves marques, a les competicions, al seu pla d'entrenament setmanal, al material esportiu. Als antiinflamatoris, el gel i la fisioteràpia quan les coses no van bé... Tot i amb això, l'adicció més intensa no és a res material ni quantificable. Queden atrapats per les vivències, les satisfaccions, per un estil de vida concret.
Jo admeto una adicció: sóc endorfinòmana. Ha estat un efecte inesperat però del qual m'he beneficiat des del primer dia. Sembla ser que amb l'activitat física aeróbica (i també amb el sexe) el sistema nerviós central estimula la producció d'uns neurotransmisors anomenats endorfines. L'efecte és inmediat i duraror: sensacions intenses, analgèsia, benestar, disminució de l'ansietat. És ben cert. Quan no pots entrenar durant uns dies la vida perd colors. Una vegada vaig confesar davant el Jordi Sarola que els efectes beneficiosos de l'activitat física, en el meu cas, són i han estat espectaculars. Entrenar et fa feliç. Entrenar et dona salut. Entrenar et canvia la vida.
Totalment d'acord.
ResponElimina