dissabte, 27 de novembre del 2010

Salut i entrenaments



Des de fa dues setmanes trepitjo de nou les instal·lacions d'un poliesportiu de l'entorn de Barcelona. M'emociona fer el primer entrenament de carrera contínua sobre la pista d'atletisme on fa 26 mesos la meva vida va començar a fer un tomb. En aquest escenari, amb 34 anys, 105 kg de pes i un historial esportiu en blanc, vaig començar a entrenar amb regularitat per primer cop a la meva vida. Enrere han quedat gairebé 40 kg, l'addicció al tabac i els medicaments, la alimentació desordenada, el sedentarisme, els diagnòstics de malalties reumatològiques cròniques, la desesperança. I mentre corro els 50' programats per la Pilar, es succeeixen al meu cap imatges de tota la experiència viscuda, com en un 'flashback' cinematogràfic. Quan més entreno, més m'agrada entrenar. Va ser una sort que es creués al meu camí aquesta oposició, donant-me la oportunitat de millorar i assolir una qualitat de vida que desconeixia. Vagi el meu agraïment i admiració per la tasca professional dels tres entrenadors amb que he caminat de la mà: el Xavi Ortín, l'Àlex Casas i el mestre Alfonso Quintana.

1 comentari:

  1. caram Núria, és ben bé que li has fotut molta canya i això ens demostra que podem aconseguir tot el que ens proposem ho podem aconseguir, té molt mèrit això que has fet, a veure si jo a la propera ho aconsegueixo fer també ;) felicitats!!

    Sergi

    ResponElimina