La columna i el dolor

L´esquena continua maltractant-me i el dolor m´impedeix sortir a entrenar i romandre asseguda les hores necessàries per estudiar.

Tant de bó les sessions d´Osteopatia amb el Giulio Martini a Copernicbcn aconsegueixin redreçar les meves vèrtebres.

La presó de Les Corts

Dins del temari, a la part específica, hem d´estudiar la història del sistemes penitenciaris. Em pregunto quin centre va precedir a La Model. Faig memòria. Em bé al cap un llibre llegit sobre la història de Barcelona on situen la presó medieval i la seu de la Inquisició al soterrani del Palau Reial Major, a la Plaça del Rei, avui Museu d´Història de Barcelona. Cerco informació a la xarxa. Faig una interessant troballa: una pàgina web del Departament d´Interior Presó de dones. Memòria de Les Corts 1936-1955. Els terrenys on ara està situat el centre comercial de El Corte Inglés de Maria Cristina havien sigut planta d´una presó. Durant la Guerra Civil, republicana, i més tard, franquista. Gestionada per unes monges, va acollir més de 2000 preses en espera de judici, convisquen en pèsimes condicions. El programa de TV3 "Taller.doc" va emetre un documental sobre aquesta presó. Encara es pot visualitzar gràcies al servei de 3alacarta: "Memòria de Les Corts".

De neteja

La imatge per cortesia de Anna Llenas. La seva obra i el seu treball aqui.

Per aquest dies que em queden de vacances. Netejo, endreço, rento i faig dissabte. Cal un lloc ordenat i un entorn endreçat per estudiar amb profit. Per alliberar la ment d'emocions nocives.

Descans

Avui dedico el dia al descans. Als petits i grans plaers. Gaudeixo de l´estima dels pares, del sol primaveral, d'una passejada pels tranquils carrers de Sant Pere de Ribes, de l´aire del mar a Sitges. D´un senzill plat de verdures a la brasa amb salsa xató. Disfruto omplint el cabàs de verdures fresques.

Per la tarda vaig a Martorell. El José està cansat i jo no conecto gens amb la classe d´avui. És inútil romandre per escalfar la cadira. Decideixo marxar quan es fa la pausa. Distrec als amics amb històries. Em sobta l´amabilitat del vigilant de l´estació de Renfe de Martorell. Tot el meu reconeixement per aquest gremi, mal pagat i pitjor valorat. Pel camí una trucada s'ofereix a esperar la meva arribada a peu d'andana. Hi ha res més bonic?

Món de bojos

Tots sóm bojos.
Conviure amb les nostres bogeries i patir les dels altres.
Quan la vida plena està tan a prop nostre.
Les corrents braves se'ns emporten.
Una desafortunada discusió fa mala nit.
Ens molesten les paraules de les persones que ens importen.
Escoltar la cara B del disc de l´afecte.
La confiança quan es trenca fa mal.
Pesada càrrega és el dolor físic.
Sempre l´esquena. Sempre dolor.
Ploro de ràbia.
Nomès és una mala nit.
Voldria ser ara pels voltants de l´Arc de Triomf, a Barcelona.
Barrejar-me una estona amb els aficionats que preparan La Marató de Barcelona
Sentir la dolça i plaent embriaguessa de la carrera aeròbica.
Desitjo treballar la tècnica de carrera i entrenar.
Tancaré els ulls.
Demà diuen que fará un preciós dia primaveral.

Noves sabatilles

Són les Adidas Supernova Glide Women 2008. Un premi pel meu sistema muscu-esquelètic. Aconseguides per 55 € a la botiga Adidas de El Corte Inglés de Portal de l´Àngel. El seu preu habitual són 110 €. Fabricades a Xina. Marge net de benefici? Voldria garanties de que Adidas respecta els drets dels treballadors però a la seva web enlloc donen referència. De moment per còrrer són ok. Sola més flexible i millor amortiguació que amb les Mizuno anteriors. I a més, són molt maques. Visca les rebaixes!.

La població reclusa a Catalunya

Notícia del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya del 29 de gener del 2009.

El creixement de la població reclusa manté el ritme dels darrers anys i 2008 es tanca amb 10.051 interns

A 31 de desembre de 2008, la xifra de persones internes ha crescut un 6,9% respecte al 2007, amb 656 persones més.

El nombre d’interns preventius s’ha estabilitzat en termes relatius, tot i que ha crescut en termes absoluts. L’any 2008 va finalitzar amb 2.259 interns preventius, un 22,5% del total d’encarcerats, mentre que l’any 2007 n’hi havia 2.134 , que representaven el 22,7%.

Pel que fa al perfil de la persona interna en un centre penitenciari català, és el d’un home -les dones només representen el 7,3% de la població reclusa-, de nacionalitat espanyola (58,2%), d’entre 31 i 40 anys, que compleix una condemna de 2.967 dies de mitjana -8 anys-, per un delicte contra el patrimoni.

La força es guanya amb el descans....

....és la curiosa teoria del meu amic. Feliç descans, Toni! Espero veure't dimecres amb forces renovades.

Els primers 40' de carrera

Pots pensar que l'evolució de la condició física serà un procès lineal. En els cinc mesos que porto entrenant he pogut comprobar que no és així. El rendiment esportiu va endavant quan es treballa amb constància, és clar, però passes setmanes sense avenços. Fins i tot arriben periodes on endarrereixes i les cames no tiren de tu... Un professional de l'educació física podria donar una explicació sobre això parlant-nos dels processos de compensació. Divendres vaig còrrer a la pista d´atletisme 40 minuts continus a FC 155-165 ppm amb molt bones sensacions, sense patiments, gaudint de l'entrenament. Em sentia feliç i pletòrica al acavar. Vaig posar en pràctica la recomanació de l'Àlex de còrrer impulsant-te amb els glutis i... és fantàstic. Descanses la musculatura de les cames i et trobes amb un suplement de potència per fer la camada. Estic desitjant treballar més la tècnica de carrera.

A la recerca de l'eficiència a l´estudi

El José és molt amable (sempre) amb els seus alumnes però s'enfada (i força) quan percep a classe que no estudiem prou, no treballem els temes anteriors o no hem llegit abans les pàgines que es proposa explicar aquell dia. I no és perque ens exigeixi dedicació exclusiva. Sap que la majoria treballem a temps complert, alguns tenen infants i tots fem malabars amb les hores del dia. El seu desig és que aprovem la oposició i el seu somni que siguem els millors de la promoció. I això és d'agrair. Ens va donar un toc d´atenció divendres. No es tracta d´un professor de dret a sou d´una acadèmia. No és perfecte tampoc. Com tampoc jo mateixa.

Quan acabi aquest mes de febrer ja seran sis mesos preparant la oposició. Mig any. És inevitable girar-se i mirar el camí recorregut. Estic orgullosa de la evolució física, del seguiment dels entrenaments i de les dietes. Però estic cada cop més insegura de portar un ritme i un progrès a l´estudi que siguin, tan sols, correctes. No em sembla treure-li el profit desitjat a les hores davant els llibres. Què va ser d´aquella estudiant desperta i brillant que vaig ser un dia? Queda alguna cosa d´ella?