Amb les endorfines esgotades

Per les molèsties a l'esquena aquesta setmana he fet els entrenaments aeròbics a sobre d'una elíptica. És una vella coneguda. A principis de setembre, obesa i sedentària, vaig iniciar-me a l'activitat física amb aquesta màquina. La primera rutina: 10' elíptica + 15' bicicleta. 3 cops per setmana. No havia entrenat mai a la vida. Recordo la alegria al completar per primer cop els 400 mts del tartan d'atletisme, quan vaig còrrer 30' sobre cinta, al fer la primera tombarella... Amb la perspectiva d'aquests vuit mesos, m'atreveixo a afirmar que per mantenir viva la motivació és imprescindible aconseguir petits avenços continuats i per sobre de tot, passar-t'ho bé entrenant. A la darrera setmana he buscat una fita que donés un nou impuls a aquesta carrera per la superació de les proves físiques. No ho he aconseguit. El dolor, el cansament i l'evidència de manca de progressos dels últims dies estan minant la motivació per continuar.

Es ven

La meva ànima per un cos sense dolor.

Nostàlgia

Una imatge o una cançò poden encendre la guspira de la nostàlgia. Un cop encés el foc t'adónes de tot allò que el brogit de la rutina diaria amaga. A algun lloc del cervell tinc escrit el record de l'amor i el plaer. De la llum d'Algecires i la felicitat viscuda.

Lectors, sigueu benvinguts

M'arriben alguns correus d'aspirants a funcionaris que segueixen aquest bloc. Majoritàriament persones que es plantejen iniciar la preparació de la oposició o porten poc temps entrenant/estudiant. M'agrada molt rebre'ls i m'enorgulleix que el bloc sigui d'interés o profit per algú altre.

La tanca d'atletisme

Ahir al migdia no em trobava amb les millors condicions físiques per entrenar després de la feina. Però els dissabtes a la tarda sé que tindré tota la pista d'atletisme per mi sola. I la ocasió mereix l'esforç. La intenció era fer un entrenament suau: trotar, estiraments... Vaig escalfar l'esquena com he aprés a fer amb l'Alex, les abdominals, els exercicis de força habituals de dorsals, quàdriceps i pectoral (amb poc pes, que si no em renyen...) Un cop a fora unes voltes trotant. Tot seguit vaig montar un petit circuit a la gespa del camp de rugby amb una tanca de 80 cm (per passar per sota) i davant, a 6 mts, una altre amb alçada de 60 cm. 15 repeticions fent servir la tècnica del dibuix de l'encapçalament. Una vegada ja em sentia segura la vaig pujar a 65 cm. 15 repeticions més. Demà després de l'entrenament a Copèrnic tornaré a ser-hi a l'HN per assolir els 70 cm. Aquesta propera setmana serà l'objectiu principal dels meus entrenaments. Tinc moltes ganes de saltar-la ja d'una vegada i completar així el circuit. També serà una satisfacció molt gran fer-ho amb el grup de l'Albert un dimarts d'aquests.

De les dificultats

Em pregunto quina mena de motor es va engegar al seu moment que tan bon resultat està donant. D' on em surten les forces per continuar entrenant i estudiant amb il·lusió malgrat les dificultats que vaig trobant.

El Giulio, l'osteòpata de Copèrnic, va treballar divendres per alleugerir les molèsties a l'esquena que em torturen els darrers dies. Segueixo avui les seves recomanacions posturals i prego al cel perque s'allunyin aviat aquests dies dolents. 

Narutato&Nicomaco fan camí

Com sembla que la preparació de la oposició s'allargarà, i com a mesura d'higiene mental, aquests darrers dies estem posant ordre i fent neteja a l'estudi. Fent previsió que pogués sortir oferta a finals de setembre, vaig fer una programació pel meu grup d'estudi (format pel trio Narutato&Nicomaco) per 6 mesos: d' abril a setembre. I així donar 3 voltes al temari ja fet a les classes del José: del temari general hem treballat ja 13 temes de 15, del temari específic 21 de 34. Tenim doncs un 70% de la matèria que és repàs i un 30% de matèria nova. Resta pendent introduir-la de la millor manera possible a aquesta planificació.

Bon Sant Jordi, Toni

Toni Ibañez segueix escrivint al seu bloc, fent-nos feliços, als seus seguidors, amb la seva lletra.

"No busquis lluny el que s’amaga sota els peus. 

Procura callar quan els altres criden.

Estigues despert i no dubtis.

Tot acabarà bé."

Entrellum

Dolor

Avui tot el dia és negra nit.

Una jornada fosca on el dolor a l'esquena es fa l'amo del teu cos.

Només puc que maleïr la meva sort i plorar.

El patiment m'acompanyarà tota la vida?

Llisquen llàgrimes de ràbia.

Demà és Sant Jordi.

Del divendres

Després de dedicar la Setmana Santa a la feina i les obligacions domèstiques divendres vaig rependre les activitats que m'encenen els motors: els entrenaments. Pel matí, amb l'Alex, a Copèrnic, treballem la força de dorsals, quàdriceps, glutis i abdominals. Busquem la mobilitat de les vèrtebres de la columna. Reforcem la tècnica de tracció de cames. Guanyo flexibilitat. Alimento la il.lusió i la motivació per continuar entrenant.

La biologia femenina força el cos a sotmetre's a un 'dragonkan' hormonal-emocional un cop cada més. M'entristeix mirar endavant i veure més dies i mesos de dolor lumbar. A migdia les molèsties ja m'obliguen a jeure una estona al llit. El cap el tinc però de part meva. Un cop he descansat m 'envia senyals volent sortir del pou... em venen ganes de còrrer. No malgasto l'ocasió. Em calço les sabatilles, agafo la bossa... i cap al gym. Al Vallès llueix el sol, miracle! Pel camí s'enfosqueix el cel. Quan arribo a l'HN ja el xàfec cau amb energia i recordo que he d' invertir temps i diners en comprar roba per còrrer sota la pluja. Faig l'aeròbic A1: 40 minuts a 8-9 km/h sobre cinta. Els dies passats sense entrenar han fet descansar la musculatura i les cames responen a la perfecció. L'esquena al final dona molèsties i no la forço més. Costa superar el límit dels 40'. Que m'agrada molt còrrer ja ha estat comentat vàries vegades. Quan la preparació per les proves ja estigui ben encaminada, amb els coneixements i l' experiència de l'Alex hem de fer el possible perque pugui continuar corrent.

Torno a casa fent feliç balanç del dia: sense l'obligació d'anar a treballar, entrenant dues vegades, descobrint i gaudint del cotxe nou. Xerro una estona amb el Jordi, ja es troba molt més bé. A casa m' esperen per fer un sopar la familia. Resta pendent celebrar el meu aniversari.