Estiraments

Una de les primeres lliçons que em van ensenyar es que després d'entrenar són imprescindibles... i agraïts! Alleugereixen les molèsties a l'esquena i al coll tras hores asseguts estudiant o treballant. Ajuden a recuperar-se d'una lesió i també allunyen del cap per una estona el "mono" d'entrenar. Si pateixes una sobrecàrrega a un múscul és un senyal que no fas el "deures" bé. Aprens a identificar els diferents grups musculars. Relaxen i deixen una sensació agradable al cos... A FER ESTIRAMENTS!!

Deixo enllaç amb la web Estiramientos. Molt recomenable passar-hi a fer-se una taula i treballar els estiraments a casa, a la feina i al gimnàs. No us perdeu l'aplicació "veure en diapositives" amb comptador de segons.

Que vagin de gust!

... i ara, piscina

Per completar el programa de rehabilitació del peu, l'Anna, la fisioterapeuta, m'ha proposat fer exercicis a la piscina petita. I dit i fet. A caminar amb banyador i casquet. Endavant, enrera, de costat, de puntetes, de taló... En aigüa gairabé puc caminar com si res hagués passat. On cubreix es pot treballar també els mobiments de la carrera... i cansa molt! Nado 200m combinant estils per començar a activar el treball cardiovascular. 15 minuts a la piscineta de bombolles com a regal. Em dutxo en un galliner de dones que surten de 'aquagym'. Paso a saludar als companys de Festefort. Ja no deu quedar gaire per tornar a entrenar...

Estadístiques i una reflexió

Imatge: al Passeig Lluís Companys de Barcelona, el Palau de Justícia, aquests dies en obres de conservació. És la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Consell de Justícia de Catalunya.

La Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil va publicar el 4 de febrer el document Descriptors estadístics de serveis penitenciaris i rehabilitació. A mode de memòria anual, presenta dades referents a la població penitenciària, estada a la presó i condemna imposada, descriptors processals penals, activitat delictiva, descriptors sociodemogràfics, per col·lectius (dones, joves i estrangers), rehabilitació, permisos, incidències, descriptors sanitàris, de gestió i sobre personal.

A decembre del 2009, el personal que treballava a centres penitenciaris, incloent serveis educatius, sanitaris i socials, era de 5.187 persones. La població penitenciària l'últim dia de l'any, 10.525 persones. Segons aquestes dades, hi treballa a presons 1 funcionari per cada 2 interns. Molts o pocs recursos? Als barris, quina és la ràtio de treballadors a serveis socials per cada 10.000 habitans? Segons l'Informe Social del municipi de Sant Adrià del Besòs, elaborat per la Diputació de Barcelona al 2003: a Catalunya són 1,15 treballadors socials per cada 10.000 habitans i 0,52 educadors socials per cada 20.000 habitans. Execució penal versus serveis socials?

Sembla clar que prop del 100% dels interns deuen necessitar assistència i als "lliures" el % serà molt inferior, però hi ha un abisme en els recursos. La reflexió hauria de ser present als gestors polítics i a la societat. No sóc criminòloga però en un Estat que es declara SOCIAL a l'article 1 de la seva Constitució i amb un ampli ventall de drets individuals i col·lectius, la prevenció, l'assistència social i les mesures penals alternatives haurien de copsar bona part dels pressupostos i deixar l'empresonament per casos de seguretat pública o per motius de tractament mèdic.

A tu

A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat, boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

A voltes amb l'activitat física

A la visita d'aquesta tarda, el metge de rehabilitació m'ha llençat una gerra d'aigüa freda a la cara. Dues setmanes més de repós. En veure'm l'expressió, m'ha preguntat si em guanyava la vida entrenant. "No, però entrenar m'ha obert a la vida", li he contestat sense pensar-hi.

En tornar, m'he trobat a una amiga d'aquelles que diem 'de la infància'. M'ha sorprés veure-la amb una bossa d'esports. M'ha comentat que s'havia plantejat seguir el meu exemple i feia un mes que anava al gimnàs i cuidava la seva alimentació. "He perdut tres kilos ja i em trobo amb més energia que mai". "M'alegra que hagis descobert l'activitat física", li he respost.

La meva pràctica d'estudi eren sessions de dues o tres hores diàries. Els primers dies m'emprenyava no aconseguir aprofitar més el temps. Vaig pensar en aplicar a l'estudi l'ensenyança apresa de la carrera continua. Còrrer un poc cada dia per còrrer cada dia un poc més. I així, vaig allargant les jornades davant els llibres, com si dels entrenaments per una carrera de resistència es tractés.

La tieta d'una companya de feina va començar a entrenar i a còrrer als 35. L'any passat va fer 55 completant la Marató del Desert. M'agradaria molt parlar amb ella. Sense conèixer-la és un referent per mi. Un exemple de que sense experiència prèvia, amb il·lusió i treball, es poden aconseguir les fites esportives que una es proposi. On continuaré entrenant quan s'acabi l'etapa a Festefort?

Presonera d'una lesió

Com una princesa medieval a un castell empresonada surto a la terrassa de la cel·la d'or que habito aquests dies per veure la vida al carrer i un pedaç de la ciutat que m'acull. Trinxades les pàgines del temari referents a la suspensió de drets i llibertats, la reforma constitucional i les institucions comunitàries, deixo volar els pensaments. Allibero els sentiments captius. Els desitjos. Bullen les ganes de viure.

Iker

Estudiar l'organització judicial a Catalunya deu fer renèixer sentiments adolescents? O és divendres a la nit el pitjor moment per estudiar Dret Constitucional? Teníeu les carpetes plenes de retalls de nois espectaculars a l'insti? Noies i nois (segons gustos), penjo aquesta foto perque gaudiu la imatge d'aquest exemplar d'home. Tot no és estudiar i entrenar a la vida d'una opositora. Disfrutem la bellesa masculina!

Estudiar per oposicions: esport de fons

Tanco el temari general a quarts de tres de la matinada. Estudiar els 15 temes d'aquesta part és un esport d'alta resistència intel·lectual. Encara resonen al meu cap les paraules del nostre entrenador dilluns a un company: "A veure si enteneu que respondre be les preguntes és tant o més important com fer molts paliers a la course". Porto una setmana sense treballar el cos i cada dia desespera més. Quant em queda per tornar a còrrer, per entrenar de nou? Sis plau, recuperació ja!

Dubtes

El trànsit de la Diagonal ens ha fet aturar uns segons el cotxe davant la façana acristalada del David Lloyd Club Turó. Negranit, amb la llum de la sala s'hi veia, al detall, el gimnàs de les instal·lacions esportives que vaig frecuentar vuit mesos l'any passat. Farta avui d'enfrontar-me sense cap èxit a la barra fixe, de repetir unes dominades 'assistides' que no surten mai, de veure passar els dies sense millores al circuit, de les hores i esforços empleats per tant pobres resultats, d'evitar les comparacions i no aconseguir-ho, d'arrossegar cansament... m'ha omplert l'ànima un sentiment d'enyorança d'aquells dies d'entrenaments plàcids: les classes de ioga del Ciro, les sessions a Copèrnic amb l'Àlex, els programes de fitness i cardio suaus al Lloyd. Els dubtes han anat creixent, inflant-se, multiplicant-se a cada kilòmetre del recorregut. Han traspassat a altres àmbits. Núria, què estàs fent, em preguntava. No podries seguir treballant còmodament al Racc i viure plaent el temps lliure? Millorarà tant la teva vida fer de funcionària de presons? Quant temps més hauràs de sacrificar recursos? Fins quant seguiràs descuidant les relacions personals? Passat el núvol negre queda el cel ras. Fer marxa enrera? Un cop iniciat el camí, les passes únicament poden portar cap endavant.

Nova Dahon Mu P8... en espera

Aquesta preciositat està esperant que el meu turmell es recuperi per lluïr-se pels carrers de Barcelona. Substituirà a la Dahon Helios que em van robar fa tres setmanes per deixar-la (mal) lligada a la porta del poliesportiu. I que tant trobo en falta... De nou podré lliurar-me del cotxe per la ciutat. Despertar el cos i el cap de bon matí pujant Girona-Diagonal. Fer l'últim trajecte a quarts d'onze, quan ja les cames et fan figa després d'entrenar... Moure'm amb autonomia. Tornar a gaudir dels desplaçaments. Còrrer i ciclar activen la secreció d'endorfines... i em fan sentir feliç. Vull canviar-li el portaequipatges per un alt per dur alforges. Els pedals. Posar-li llums, un timbre... Tant de bó pugui fer-li molts kilòmetres.