Dijous a mig matí, una veu femenina d'UGT Presons va dir-me per telèfon: "Núria Castillo... ets la 380. Felicitats, tens 90 places per sota teu, pots estar tranquil·la, estàs dintre". Començo a creure que va de debò. En confirmar-se, la tardor d'enguany em portarà bones noves que espero amb il·lusió: l'escola de policia, els entrenaments de triatló, nous companys,... tal i com va succeir fa dos anys, quan tot plegat va començar. Puc dir clar i alt que preparar aquestes oposicions m'ha canviat la vida. A finals d'agost del 2008 un tren passà per davant meu amb dos companys que m'invitaren a fer un viatge plegats. "Tu també ho pots aconseguir", em deien... I junts vam agafar el trajecte vers la superació personal. Els resultats han estat sorprenents. El recorregut ha sigut apassionant. Dur, a vegades. Tenim un potencial enorme a dins nostre per explotar, sovint desconegut per nosaltres mateixos. Amb esforç i treball totes les barreres cauen, el meu camí n'és exemple. Assolir petits objectius empeny a aconseguir d'altres més grans. És ben cert que no hi ha límits, que aquests només hi són al nostre cervell conscient. Al CAR no vaig saltar finalment la tanca d'atletisme però estic satisfeta, he superat tanques molt més altes.
