dissabte, 5 de novembre del 2011

Grau en Seguretat Integral per funcionaris de presons?



Un col·lectiu format per funcionaris de presons del Ministerio del Interior, professors de la Universitat de Lleó i membres dels sindicats han presentat a la Secretaría de Estado de Política Penitenciària un projecte per acollir a aquesta universitat el Grau de Seguretat Integral, segons notícia publicada al Diario de León el 27 d'octubre. L'objectiu que persegueixen és aconseguir una formació reglada i de nivell universitari pels professionals de l'àmbit de la seguretat a les presons en matèries com el Dret, la Psicologia, la Mediació, la Seguretat o la Educació Física. Aquest ensenyament ja es du a terme a França, a la Escola Nacional de Formació Penitenciària. D'aprovar-se el projecte, la UNED i la mateixa Universitat de Lleó podrien encarregar-se de la docència i avaluació del Grau. Bona iniciativa dels companys de Instituciones Penitenciàries. Benvolguda formació. 

Vigilantes de prisiones piden para León un grado universitario en Seguridad Integral

divendres, 4 de novembre del 2011

Amb el Dret Constitucional, de nou



El Dret Constitucional i el Dret Administratiu no eren els temes que de més bon grat estudiava per la oposició. Ves per on, uns mesos després, em torno a trobar clavant colzes amb llibres de Dret. A la UNED el nou Grau de Treball Social ha quedat assignat a la Facultat de Dret i l'augment de crèdits de la Diplomatura al Grau s'ha saldat, en bona mesura, afegint assignatures de Dret: Dret Civil i Dret Constitucional al primer curs. Dret Administratiu , Dret del Treball i Dret del Serveis Social Públics a segon. Dret Econòmic i Social i Drets de les Minories a tercer. A quart curs, descans de legislació.

UNED-Grau de Treball Social

dijous, 3 de novembre del 2011

Llegó el día


Ya no siento que me ahoga la nostalgia  
y me encuentro cansado de llorar.  
Ya no importará más quien gane. 
No quiero de esta fuerza escapar.  
Volaré por las estrellas una a una 
en el brillo de tu cara y tu mirar.  
Pediré al Sol que toda mi fortuna  
sea un rayo perdido en alta mar.
 
Sin saber que no me vale.
Sin saber que no me sirve.
 
Ahora siento que llegó el día, 
que tengo ganas de vivir,  
de atravesar los muros y ruinas 
que aunque pase el tiempo están ahí, 
y florecer como un hombre nuevo   
sin miedo a las tragedias por venir.  
Regalarle a la vida todo el fuego  
de tus ojos y tus ansias de vivir.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Del crim de Bellvitge


Els darrers dies de curs a l'ISPC el mestre Linares ens va parlar d'aquest crim, entre d'altres, convidant-nos a la reflexió sobre l'abast i els límits de la nostra feina. Al 2004 un intern de Brians amb permís penitenciari va violar, torturar i assassinar a dues policies nacionals al barri de Bellvitge, a l'Hospitalet del Llobregat. Un clam popular reclamà aleshores la revisió dels tràmits i l'enduriment dels criteris de concessió dels beneficis penitenciaris. De nou la ciutadania mediatitzada sol·licitava als legisladors més presó i més tancada.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Inici del Curs de Català (Nivell D)


Entro a formar part d'una classe de vint alumnes on divuit som dones. La professora ens explica que només seran setanta hores de classe per la qual cosa no ens entretindrem gaire. I de fet enseguida ens ho demostra anant per feina. Després d'uns breus minuts d'explicacions entra en matèria a un ritme que em sembla frenètic. L'examen oficial serà al maig. Dígrafs i diftongs, conjugacions de verbs, exercicis, dictat i redacció. Sistema vocàlic. Tres hores de llengua catalana, dos dies a la setmana. Altre cop classes amb professor, pissarra i guix. Dossiers, llibres i apunts.

dimecres, 28 de setembre del 2011

D'interns i funcionaris


H. és llicenciat en Dret, Història i estudiant d'Antropologia. Just frega la trentena. Resta intern a Quatre Camins i treballa d'ordenança a la biblioteca i al poliesportiu del centre. És un bon exemple de com pot ser de polièdric el conjunt d'interns a un centre penitenciari. Apassionat de l'estudi, sempre el veus amb un llibre a les mans. "Son mi evasión. Me mantienen a flote entre tanto naufragio" va dir-me en una llarga conversa on m'explicava la seva experiència jurídica-penitenciària. Li vaig parlar d'una entrevista que havia llegit al doctor i profesor en Dret Penal Julián Ríos Martín i que buscava el seu llibre Manual de Ejecución Penitenciaria. Defenderse de la cárcel. Gràcies a Cáritas és disponible la edició d'enguany a la biblioteca de Quatre Camins. Al seu pròleg llegeixo el següent:

"El funcionario de Instituciones Penitenciarias ha sido muchas veces el gran olvidado, cuando no por una demagógica inversión de papeles, convertido en el malo oficial, el culpable de un estado de cosas que él no ha creado, el miembro de la comunidad enfrentada a la de los dignos de piedad: cuanta injusta descalificación, cuanta desconfianza, cuanto desazonante menosprecio, cuanta disuasión de acercamiento se adivinan tras posturas que, desde la comodidad de fuera, pretenden presentarse como paladines de las luchas de los internos. La solidaridad con estos funcionarios, el aplauso de sus decisiones correctas, el respaldo de su quehacer, la muestra de confianza, la presunción inicial y sistemática de su buena fe, darían un giro singular a las posibilidades de un tratamiento eficaz en orden a la reinserción de los penados. No se puede desazonar, desanimar, descalificar, perseguir incluso, y pedir al mismo tiempo entrega, vocación y entusiasmo. El reconocimiento social de la labor de estas personas, la conciencia de su poder, el estímulo a usarlo con justícia, siempre han sido necesarios, y ahora más que nunca."

dimarts, 27 de setembre del 2011

"Mire, yo entré a los 5 años en centros de menores"



Conversa rera conversa les paraules dels interns exemplifiquen als funcionaris diferents realitats viscudes, desconegudes per les persones que hem tingut la sort de créixer i viure en un entorn social i familiar anomenat normalitzat. M. em comentava dimecres passat això:

-Señorita, me he cambiado el apellido. Se lo digo porque ya no debo salirles en el ordenador con el que tiene en las listas.
-¿Se ha casado y ha adoptado el de su mujer?
-(Risas) No, no. Mire, yo entré a los 5 años en centros de menores. Salí... y entré en Jóvenes. De ahí pasé a Quatre Camins.
-No conoce entonces la vida en libertad.
-Muy poco.
-(...)
-En Menores me preguntaron cómo me llamaba pero no supe decirles mi apellido y solté el primero que se me ocurrió. Los asistentes sociales me han ayudado a encontrar a mi familia en Marruecos, a tramitar la nacionalidad marroquí y  la asistenta me ha dicho que ya tengo el apellido de mis padres en los papeles.
-Me alegro por usted M. ¿Y ha tenido algún contacto con su familia?
-Ahora sí. Por carta, claro. Estoy muy contento.

diumenge, 25 de setembre del 2011

"L'assassí del Putxet" a Les Flors del Mal de BTV

02. L'assassí del Putxet / El asesino del Putxet . 'Les flors del mal' cap.2 from Oscar Hernando on Vimeo.

Al 2003, en un parking del carrer Beltran de Barcelona, es van succeïr dos brutals crims en tan sols 11 dies. Dues dones rosses i atractives. És l'anomenat "Crims del Putxet". 

El video va ser emés al gener d'enguany al programa de BTV sobre la crónica negra barcelonina "Les Flors del Mal". En ell es mostra una escenificació dels fets, un resum de la investigació posterior de la Policia Científica, de la detenció i el judici a J.J.P.R., actualment complint condemna al Centre Penitenciari Quatre Camins.

diumenge, 28 d’agost del 2011

Per Toni Ibañez


"Retirat a la muntanya profunda, visc en una petita ermita, sota un gran pi, dalt d'un cim escarpat, suspés sobre l'abisme, faig Zazen, sense preocupacions, en la meva humil morada, en silenciós recolliment i senzillesa serena."

Yoka Daishi