
La meva ànima per un cos sense dolor.







Després de dedicar la Setmana Santa a la feina i les obligacions domèstiques divendres vaig rependre les activitats que m'encenen els motors: els entrenaments. Pel matí, amb l'Alex, a Copèrnic, treballem la força de dorsals, quàdriceps, glutis i abdominals. Busquem la mobilitat de les vèrtebres de la columna. Reforcem la tècnica de tracció de cames. Guanyo flexibilitat. Alimento la il.lusió i la motivació per continuar entrenant.
La biologia femenina força el cos a sotmetre's a un 'dragonkan' hormonal-emocional un cop cada més. M'entristeix mirar endavant i veure més dies i mesos de dolor lumbar. A migdia les molèsties ja m'obliguen a jeure una estona al llit. El cap el tinc però de part meva. Un cop he descansat m 'envia senyals volent sortir del pou... em venen ganes de còrrer. No malgasto l'ocasió. Em calço les sabatilles, agafo la bossa... i cap al gym. Al Vallès llueix el sol, miracle! Pel camí s'enfosqueix el cel. Quan arribo a l'HN ja el xàfec cau amb energia i recordo que he d' invertir temps i diners en comprar roba per còrrer sota la pluja. Faig l'aeròbic A1: 40 minuts a 8-9 km/h sobre cinta. Els dies passats sense entrenar han fet descansar la musculatura i les cames responen a la perfecció. L'esquena al final dona molèsties i no la forço més. Costa superar el límit dels 40'. Que m'agrada molt còrrer ja ha estat comentat vàries vegades. Quan la preparació per les proves ja estigui ben encaminada, amb els coneixements i l' experiència de l'Alex hem de fer el possible perque pugui continuar corrent.
Torno a casa fent feliç balanç del dia: sense l'obligació d'anar a treballar, entrenant dues vegades, descobrint i gaudint del cotxe nou. Xerro una estona amb el Jordi, ja es troba molt més bé. A casa m' esperen per fer un sopar la familia. Resta pendent celebrar el meu aniversari.


Per obtenir una plaça a aquestes oposicions s'han de passar les següents proves:


Imatge: Estoig cuina al vapor Lékué
Mireu la corredora d' aquesta foto. El seu cos en general i les seves cames en particular. Molts kilòmetres han esculpit aquest físic. Impressionant, i més veure'l en acció. La imagino havent gaudit de molts entrenaments, havent sofert en alguns.
Les proves físiques em donaven sovint maldecaps a finals de l'any passat. Malgrat havíem fet una feina magnífica els primers mesos (i més tenint present quin era el punt de partida) la impressió en aquell moment era d'anar a passar l' estona sense nord. Li vaig confiar les meves preocupacions al nutricionista. A vegades havia fet referència a altres maneres d' entrenar: portant registres, mesurant FC... Amb elegància em suggeria la posibilitat d'un canvi d´EP. Em sentia però agraïda i en certa manera lligada a l'EP amb qui havia començat el camí. Una conversa desafortunada amb ell em va acavar de decidir pel canvi. El dietista em va aconsellar parlar amb la Montse Ascensión de Copèrnicbcn. Portem 2 mesos treballant plegats i el balanç no podria ser més positiu. Ja no pateixo per la preparació física. La Montse, l' Alex i l ' Albert tenen la meva confiança.
