A poc a poc vaig trencant els petits i grans obstacles que em soposen les proves físiques. Començar a còrrer, agafar l' hàbit d´entrenar, fer tombarelles, passar el plint, completar el circuit amb tècnica per guanyar segons, passar per sota la tanca, augmentar la resistència per la course navette... Aprendre a gaudir amb els entrenaments i també a patir-los. Suportar el cansament i les agulletes.
Ja són 7 mesos preparant aquestes proves. Els avenços hi són, potser no al ritme que voldria. Ara porto 2 mesos treballant per superar una rutina aeròbica. És això una evolució normal o més aviat sóc nula per l' esport? El Sr. Sarola em diria que no es pot passar de ser sedentària a fer triatlons en un any. Qui em coneix pot donar fe de la voluntat que hi poso. A hores d' ara tinc dificultats amb la prova de flexió de braços, no aguanto cap segon. Però porto només 2,5 mesos treballant la força del tronc superior. I no salto la tanca d'atletisme de 80 cm. Em paralitza la visió de l' obstacle. Em fa por caure, fer-me mal i deixar d' entrenar. Si segueixo així amb la tanca aviat necessitaré un psicòleg en comptes d' un entrenador. Després de quinze dies sense anar a Escola Pia volia tornar dimarts a entrenar amb l' Albert i saltar la tanca com la resta de noies i no ho aconseguiré.
No deixa de ploure, el gimnàs està tancat i així no puc sortir a còrrer.
Ja n' hi ha prou de la companyia d' aquest maleït dolor a l' esquena.
Ho confeso: aquesta tarda m' he saltat la dieta perque tinc molta gana i m' he menjat un entrepà (gran) i tinc mala conciència.
La Setmana Santa i les vacances d' estiu i nadal són dies de treball esgotador a la meva feina.
Els mesos van passant. Els objectius es compleixen només a mitges i així no s' aproven unes oposicions.
La motivació fuig i retorna sense cap norma, a la seva voluntat.
Avui serà millor anar a dormir d'hora i esperar un millor dia per demà.
No deixa de ploure, el gimnàs està tancat i així no puc sortir a còrrer.
Ja n' hi ha prou de la companyia d' aquest maleït dolor a l' esquena.
Ho confeso: aquesta tarda m' he saltat la dieta perque tinc molta gana i m' he menjat un entrepà (gran) i tinc mala conciència.
La Setmana Santa i les vacances d' estiu i nadal són dies de treball esgotador a la meva feina.
Els mesos van passant. Els objectius es compleixen només a mitges i així no s' aproven unes oposicions.
La motivació fuig i retorna sense cap norma, a la seva voluntat.
Avui serà millor anar a dormir d'hora i esperar un millor dia per demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada