Hi han dies que el guany d'anar a entrenar no està en haver exercitat la resistència, la força, la flexibilitat o la velocitat.
Hi han dies que no et trobes bé i toca baixar el nivell d'exigència. D'això en diuen "escoltar el cos". Surts igualment satisfeta perque comprobes que vas aprenent la lliçó i la rauxa ja no guanya la partida al seny.
Hi han dies que són una festa. Són els dies que vaig a entrenar a Copèrnic.
Hi han dies que el benefici és un feliç descobriment. Perque conèixes una disciclina com el Hatha Ioga i t'enamora. O t'ensenyen a forçar els teus límits amb el Ciclisme Indoor.
Hi han dies gloriosos on el cos respon a la perfecció. Sents com te ganes de treballar, no sembla teu. Arribes a còrrer 60 minuts sense patiments, amb bones sensacions. Surts de la sala plena de satisfacció.
Hi han dies sense pena ni glòria però on el somriure i la salutació que et dedica un entrenador t'acompanyen la resta del dia.
Hi han dies que semblen una aliança perque no facis l'entrenament. Malgrat tot, arribes i ho fas de la millor manera possible. Has reforçat la voluntat.
Hi han dies de nostàlgia dels mesos a la pista d'atletisme de l'HN, on entrenàvem junts els tres. O eren sessions de risoteràpia?
Hi han dies de desànim perque no veus avenços en setmanes. Aqui reforces la paciència del teu entrenador i dels teus amics. També aprens que, en l'esport, la progressió no és lineal.
Hi han dies màgics on surts a còrrer a l'aire lliure i et sents en comunió amb la natura.
Hi han dies que trobes la incomprensió del teu entorn (o l'admiració) pel que estàs fent.
Hi han dies on la música manifesta tot el seu poder. T'empeny a mantenir la intensitat desitjada en el treball cardiovascular. Et relaxa i et concentra fins arribar a la meditació a Ioga.
Hi han dies on et mires el cos al mirall del gimnàs i em costa reconèixer que la imatge és meva.
Hi han dies que et carreguen d'il·lusió per continuar. Són dies on s'observa una millora. Uns minuts més de resistència, uns kilos més que ets capaç de traccionar, un xic de velocitat que guanyes, assolir la màxima concentració a las asanas...
És una llàstima que el meu cos, molts dies, no estigui a l'alçada ni respongui com jo voldria.
Hi han dies que són una festa. Són els dies que vaig a entrenar a Copèrnic.
Hi han dies que el benefici és un feliç descobriment. Perque conèixes una disciclina com el Hatha Ioga i t'enamora. O t'ensenyen a forçar els teus límits amb el Ciclisme Indoor.
Hi han dies gloriosos on el cos respon a la perfecció. Sents com te ganes de treballar, no sembla teu. Arribes a còrrer 60 minuts sense patiments, amb bones sensacions. Surts de la sala plena de satisfacció.
Hi han dies sense pena ni glòria però on el somriure i la salutació que et dedica un entrenador t'acompanyen la resta del dia.
Hi han dies que semblen una aliança perque no facis l'entrenament. Malgrat tot, arribes i ho fas de la millor manera possible. Has reforçat la voluntat.
Hi han dies de nostàlgia dels mesos a la pista d'atletisme de l'HN, on entrenàvem junts els tres. O eren sessions de risoteràpia?
Hi han dies de desànim perque no veus avenços en setmanes. Aqui reforces la paciència del teu entrenador i dels teus amics. També aprens que, en l'esport, la progressió no és lineal.
Hi han dies màgics on surts a còrrer a l'aire lliure i et sents en comunió amb la natura.
Hi han dies que trobes la incomprensió del teu entorn (o l'admiració) pel que estàs fent.
Hi han dies on la música manifesta tot el seu poder. T'empeny a mantenir la intensitat desitjada en el treball cardiovascular. Et relaxa i et concentra fins arribar a la meditació a Ioga.
Hi han dies on et mires el cos al mirall del gimnàs i em costa reconèixer que la imatge és meva.
Hi han dies que et carreguen d'il·lusió per continuar. Són dies on s'observa una millora. Uns minuts més de resistència, uns kilos més que ets capaç de traccionar, un xic de velocitat que guanyes, assolir la màxima concentració a las asanas...
És una llàstima que el meu cos, molts dies, no estigui a l'alçada ni respongui com jo voldria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada