Imatge del Dojo Budista Zen Barcelona KannonGener i febrer han estat dos mesos buits pel que fa a la pràctica de la meditació i la filosofia zen. M'he deixat endur per la promesa d'una convocatòria propera, omplint el temps, i la vida, amb el brogit del treball, l'estudi i l'entrenament físic. Què he fet de l'esperit Mushotoku: sense finalitat ni esperit de profit? De la pràctica de la Via? De la unió del cos i l'esperit?
Amb l'abandó de la meditació s'han anat diluint del meu èsser la alegria serena i tranquila, la concentració màxima en el moment present, la claredat mental, la felicitat que no depen de ningú ni dels esdeveniments, la energia que proporciona la pràctica de Zazen, els valors de la filosofia Zen que començaven a orientar les meves decisions.
Quants assumptes importants per nosaltres deixem de costat aquests dies amb la il·lusió d'un futur laboral millor?
I avui em ve al cap una de les ensenyances apreses del Ciro, mestre de ioga i músic, que ens explicava que ell meditava a casa, assegut en una cadira... I així, seguint el seu exemple, reprenc la pràctica de Zazen, asseguda en una cadira per no fer mal al turmell encara en recuperació, amb els peus ferms sobre el terra, la columna i el coll ben rectes, les escàpules a dins i a baix, la barbeta lleugerament a dintre, les mans obertes sobre les cuixes, els ulls entreoberts dirigits a una paret blanca... concentrada en la postura, en la respiració i l'exal·lació profundes, deixant passar els sentiments, les idees, les percepcions... Només importa el moment present.
Amb l'abandó de la meditació s'han anat diluint del meu èsser la alegria serena i tranquila, la concentració màxima en el moment present, la claredat mental, la felicitat que no depen de ningú ni dels esdeveniments, la energia que proporciona la pràctica de Zazen, els valors de la filosofia Zen que començaven a orientar les meves decisions.
Quants assumptes importants per nosaltres deixem de costat aquests dies amb la il·lusió d'un futur laboral millor?
I avui em ve al cap una de les ensenyances apreses del Ciro, mestre de ioga i músic, que ens explicava que ell meditava a casa, assegut en una cadira... I així, seguint el seu exemple, reprenc la pràctica de Zazen, asseguda en una cadira per no fer mal al turmell encara en recuperació, amb els peus ferms sobre el terra, la columna i el coll ben rectes, les escàpules a dins i a baix, la barbeta lleugerament a dintre, les mans obertes sobre les cuixes, els ulls entreoberts dirigits a una paret blanca... concentrada en la postura, en la respiració i l'exal·lació profundes, deixant passar els sentiments, les idees, les percepcions... Només importa el moment present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada