Som uns privilegiats

"Yo no nací funcionaria. Después de acabar la carrera, estuve trabajando más de 10 años en la empresa privada. Soy una “privilegiada”, porque después de estudiar unas oposiciones durante dos años, prepararme unas pruebas físicas y pasar en la academia unos meses (sin poder ver a mis hijos cada día)…., soy funcionaria. Trabajo 37 h. y media a la semana a más de 100 k. de mi casa, hago 6 viaje en coche, me pago la gasolina y la comida el día que doblo o hago noche. En 4 años sólo he faltado 3 días por enfermedad. Trabajar en prisiones, con una media de 130 presos, contando sólo con uno o máximo dos compañeros, donde las agresiones entre internos y/o hacia nosotros, autolesiones, sobredosis, enfermedades, patologías mentales son el pan de cada día… no es un cuento de hadas. Intento hacer mi trabajo con responsabilidad y eficacia, igual que hacia en la empresa privada. Si yo me alegraba cuando hace unos años a mis amigos (no funcionarios) les iban tan bien las cosas (en la época de vacas gordas), por qué ahora soy yo la que tiene que pagar las consecuencias de la mala gestión política y encima ser la diana de todas las críticas?"

Privilegiada és una companya que signa aquest comentari a La Vanguardia d'avui dijous 15 de decembre a la notícia: Miles de funcionarios se concentran en la Plaça Sant Jaume contra los despidos. Aqui.

Mobilitzacions a Ponent i Barcelona

-El País: Las protestas se agudizan en las cárceles

-La Vanguardia: Normalizada la situación tras el bloqueo en la cárcel de Ponent de Lleida

-Araponent.cat: Desconvocada la protesta a la presó de Ponent després que la direcció del centre autoritzés obrir les cel·les

-Notícies 3/24: Justicia anuncia expedients per als responsables dels bloquejos a les presons catalanes
-Segre.com: Editorial. Seguretat a les presons i Tres-cents funcionaris bloquejen 6 hores la presó de Lleida per les retallades

Atletisme popular penitenciari

Enllaç amb el Bloc: CORRER TE HACE LIBRE

Concentració a La Model

Avui sobre les 6:30h s'han aplegat centenars de companys de diferents centres penitenciaris davant la porta de La Model. A migdia la concentració continuava. Algunes notícies sobre els fets que han succeït:

-Uns 400 funcionaris de presons bloquegen La Model per protestar contra les retallades. Diari Ara.

-Els treballadors de La Model protesten contra les retallades i el Govern els acusa de posar en risc als interns. 3/24 Notícies
-Els Mossos carreguen contra els treballadors de La Model concentrats davant la presó. 3/24 Noticies.
-El turno de mañana de funcionarios de La Modelo se ausenta para protestar por los recortes. La Vanguardia 
-Los Mossos cargan contra los trabajadores de La Modelo que se manifestaban contra los recortes. El Periódico.
-La Generalitat abandona la negociación con los funcionarios por las protestas en La Modelo. El País. 

En silenci i solitud

Corro fent passades sobre el tartam d'atletisme en un diumenge de tardor esplèndid. Corro sota el benefici d'un sol tebi que sembla de primavera. Corro envoltada pel perfil de l'Hospitalet, la Anella Olímpica, el Port i el Cementiri. Corro esbufegant però continuo. Corro donant-li oportunitat a la mirada per veure-hi clar. Corro en silenci i solitud. Corro per desentelar la boirina del cap. Corro plaent al cos que n'és sovint maltractat. Corro per sentir a prop la màgia d'uns ulls blaus ja llunyans. Corro i corro gaudint amb l'esforç, el pròleg de la felicitat.

Una sentida abraçada pel Marc, el Marco i l'Abraham del CP Joves. Exemple sou de bons funcionaris i millors companys.

Funcionaris de Quatre Camins i Joves en acció de protesta

Segons publiquen avui diversos mitjans de comunicació a primera hora del matí companys dels Centres Penitenciaris de Quatre Camins i Joves han tallat durant dues hores la carretera BP-5002 manifestant la protesta i la indignació dels funcionaris de presons davant l'anunci del Govern de retallar de nou els sous, reduir drets adquirits, per l'ampliació de la plantilla en garantia de la seguretat de tots i per la pronta obertura del Centre Penitenciari Puig de les Basses.

Al portal de notícies 3/24: Concentració dels funcionaris de Quatre Camins contra la falta de personal i per les retallades.

A La Vanguardia Digital: Funcionarios de Quatre Camins cortan la carretera en La Roca del Vallès.

A El Periódico de Catalunya: Funcionarios de Quatre Camins bloquean la salida de Granollers de la AP-7.

Companys agredits en greus incidents al CP Joves

Segons la nota de premsa publicada pel sindicat UGT Presons: "La tarda del 22 de novembre de 2011 va tenir lloc al CP JOVES de la Roca del Vallés una greu agressió a un funcionari del Mòdul 4, mentre aquest complia amb la seva obligació a l’hora d’escorcollar una cel·la. L’intern va propinar DIVERSOS COPS DE PUNY a un dels funcionaris de servei sense adreçar paraula i va colpejar de forma repetida els funcionaris amb el pal d’una escombra per tal de desfer-se d’ells. (...) Aquella mateix tarda va tenir lloc al Mòdul 3 una baralla multitudinària entre interns de nacionalitat georgiana i un altre d’origen senegalès. El matí del 23 de novembre, un altre company va haver de ser assistit per la mútua ASEPEYO amb carácter d’urgència, després que un intern del Mòdul 3 va abalançar-se damunt d’ell i el va colpejar simplement per indicar-li al subjecte en qüestió de l’obligatorietat d’incorporar-se als recomptes a fi de verificar el seu bon estat de salut." UGT Presons: Agressió al CP Joves

Els meus millors desitjos per la ràpida recuperació dels funcionaris agredits. Una abraçada per tots els companys que lidien cada dia amb els interns del MR3, MR4 i DERT, i una especial per la guàrdia 5 i 6, excel·lents companys i mestres durant el periode de pràctiques d'aquesta aprenenta de Tècnic Especialista.

Reportatges sobre la UTE del CP Villabona a RNE i TV3

• A la carta
• > Radio
• > Radio Nacional
• > En primera persona
• > En primera persona - Otra cárcel es posible - 01/05/1

http://www.tv3.cat/videos/1227129/UTE-laltra-preso

Del silenci

Llegeixo a  Els millors contes Zen de Henri Brunel: "Silenci és un terme polisèmic, un mot amb diverses màscares en forma de pell de ceba. Absència de remors, abstenció de la paraula, renúncia, el silenci es revela cant secret del llenguatge assolit, música dels mil harmònics segons l'imaginari, els afectes, la intuïció. El silenci ultrapassa el concepte, l'intel·lecte, ens condueix al cor de les coses, ens fa tocar, per poc que ens hi prestem, el cor de Déu. A Buda se l'anomenava el "mestre del silenci". Entre els budistes, i en particular en la branca Zen, es considera el silenci com un mitjà privilegiat per assolir la veritat, la font oculta".

...24h sense fumar

Al setembre del 2008 vaig decidir-me a deixar el tabac després de molts anys de fumar. Aquest fet va anar acompanyat d'una petita, gran revolució personal. Gairebé de cop afegia a la meva rutina diària la millor de les medecines: els hàbits de salut. Entrenaments, dieta pautada per nutricionista, meditació i ioga. Optimisme, projectes i alegria. 

Van passant els mesos. El treball, l'estudi i l'entrenament omplien quasi tot el meu temps. La meva salut va millorar substancialment. El millor moment arribà amb les proves físiques. Era l'estiu del 2010 i entrenava moltes hores a la setmana amb el somni de debutar a una triatló popular. 

A la tardor però un neguit va prendre el protagonisme: una lesió que m'impedís començar a la Escola de Policia, enllestir el procés selectiu. Vaig espaiant cada cop més els entrenaments. Al gener entro a l'ISPC. Viatjant al voltant d'una espiral de novetats i de tensió mal portada, un matí prego per una cigarreta a un company. En sortir de la visita a La Model ja vaig comprar un paquet. Després de dos anys i mig d'abstinència, tornava a ser una idiota esclava del tabac.

Quan acabi la Escola ho deixo. Quan acabi les pràctiques... A l'entorn penitenciari el tabaquisme és present a tot arreu. Una companya de classe em va advertir, treballant a presons et serà molt més difícil trencar amb l'addicció. A l'estiu d'enguany hagués estat un bon moment, uns mesos lliures sense estar envoltada de fumadors. En entrar a Quatre Camins es va fer palès que deixar-ho era qüestió magre.

Fa unes setmanes un amic que m'acompanyava, en sortir d'un estanc, em va dir: "Núria, estàs pagant-te un càncer. Pensa-hi". Cert que em molestaren aquestes paraules en ser escoltades. La veritat nua no és plat de bon gust. Però no he deixat de rumiar-ho, de buscar el moment i la motivació suficient per engegar les burilles, els cendrers i el fum a rodar. Ahir vaig encendre un últim cigarret d'un paquet mentolat. I ja han passat més de 24h...

Dejar de fumar por Olivia Castro.