Comparteixo el migdia amb el meu amic Jordi. Li demano el seu parer sobre els motius que porten a les persones a enganxar-se a una afició com còrrer. La seva resposta: "La meditació. Còrrer és també meditar". Obro els ulls a pams en sentir-ho. Té raó. La carrera requereix assolir un nivell de concentració superior. Els corredors, a més dels beneficis físics i psíquics propis de la activitat cardiovascular troben, a vegades sense ser concients, les qualitats de la meditació. Molt ben vist Jordi.
Carlos, en su blog "El blog de un corredor paquete" justifica la seva afició dient: "Simplemente me gusta trotar, sentir el aire frío en mi rostro, respirar el aire húmedo del otoño, oir el crujido de la hojarasca bajo mis pies... No pido, no busco más."
Carlos, en su blog "El blog de un corredor paquete" justifica la seva afició dient: "Simplemente me gusta trotar, sentir el aire frío en mi rostro, respirar el aire húmedo del otoño, oir el crujido de la hojarasca bajo mis pies... No pido, no busco más."
Totalment d´acord amb En Jordi, Nuria. La soletat del corredor, sentint i controlant la seva respiració i els batecs del seu cor...porten a un estat de concentració que recorda a la meditació. Jo he recuperat aquesta perduda afició pel fet de que també em presentaré a les oposicions per T.I.P. No només he recuperat aquesta afició: l´estudi, la concentració, la disciplina, la determinació, la mentalització,...i tantes altres coses que em portaran a l´objectiu desitjat, n´estic segur...
ResponEliminaEm tens per qualsevol cosa. Salutacions i felicitats pel blog.
Gerard
Gerard, m'envies la teva adreça de correu?
ResponEliminagalberch@yahoo.es
ResponEliminai la teva?