El Retiro, els parcs i còrrer

A la imatge l'arbre més antic del parc de El Retiro de Madrid, procedeix de Mèxic i va ser plantat al Palacio del Buen Retiro l'any 1633.

Feia una setmana que venia parlant de la il·lusió per sortir a còrrer pel Retiro quan sigués a Madrid. I dit i fet. Dissabte a la tarda m'endinso al parc per l'entrada que hi ha just darrera El Prado amb malles i sabatilles. Objectiu: 40 minuts de carrera. Començo molt forta, per l'empeny de tant bonic marc, i als 20 minuts estic esbufegant. M'enrabio amb mi mateixa. Tants mesos entrenant per aquest resultat? No era capaç de còrrer 60 minuts a 160-170 ppm? Malaïda costum de rodar sobre cinta. No podré sortir amb el grup de l'Alberto del Lloyd com volia. Recordo per un moment que no he vingut a fer cap competició sino a disfrutar del parc i amb l'activitat física. Recupero i baixo l' intensitat per arribar a l'objectiu. M'acosto fins l'hotel també corrent, ja menys enfadada...

Em maravella aquest parc per la seva magestuositat com ho fan també els parcs i jardins que disfruto a Barcelona. A les ciutats que visito sempre m'acosto a gaudir dels seus espais verds. Londres és un exemple de bons parcs, també Sevilla i Granada. M'agraden molt els jardins. Hauria de visitar Aranjuez i Versalles. Des de que he començat a còrrer els disfruto doblement perque al plaer visual-estètic li afegeixo el plaer d'entrenar.