dimecres, 28 de setembre del 2011

D'interns i funcionaris


H. és llicenciat en Dret, Història i estudiant d'Antropologia. Just frega la trentena. Resta intern a Quatre Camins i treballa d'ordenança a la biblioteca i al poliesportiu del centre. És un bon exemple de com pot ser de polièdric el conjunt d'interns a un centre penitenciari. Apassionat de l'estudi, sempre el veus amb un llibre a les mans. "Son mi evasión. Me mantienen a flote entre tanto naufragio" va dir-me en una llarga conversa on m'explicava la seva experiència jurídica-penitenciària. Li vaig parlar d'una entrevista que havia llegit al doctor i profesor en Dret Penal Julián Ríos Martín i que buscava el seu llibre Manual de Ejecución Penitenciaria. Defenderse de la cárcel. Gràcies a Cáritas és disponible la edició d'enguany a la biblioteca de Quatre Camins. Al seu pròleg llegeixo el següent:

"El funcionario de Instituciones Penitenciarias ha sido muchas veces el gran olvidado, cuando no por una demagógica inversión de papeles, convertido en el malo oficial, el culpable de un estado de cosas que él no ha creado, el miembro de la comunidad enfrentada a la de los dignos de piedad: cuanta injusta descalificación, cuanta desconfianza, cuanto desazonante menosprecio, cuanta disuasión de acercamiento se adivinan tras posturas que, desde la comodidad de fuera, pretenden presentarse como paladines de las luchas de los internos. La solidaridad con estos funcionarios, el aplauso de sus decisiones correctas, el respaldo de su quehacer, la muestra de confianza, la presunción inicial y sistemática de su buena fe, darían un giro singular a las posibilidades de un tratamiento eficaz en orden a la reinserción de los penados. No se puede desazonar, desanimar, descalificar, perseguir incluso, y pedir al mismo tiempo entrega, vocación y entusiasmo. El reconocimiento social de la labor de estas personas, la conciencia de su poder, el estímulo a usarlo con justícia, siempre han sido necesarios, y ahora más que nunca."

dimarts, 27 de setembre del 2011

"Mire, yo entré a los 5 años en centros de menores"



Conversa rera conversa les paraules dels interns exemplifiquen als funcionaris diferents realitats viscudes, desconegudes per les persones que hem tingut la sort de créixer i viure en un entorn social i familiar anomenat normalitzat. M. em comentava dimecres passat això:

-Señorita, me he cambiado el apellido. Se lo digo porque ya no debo salirles en el ordenador con el que tiene en las listas.
-¿Se ha casado y ha adoptado el de su mujer?
-(Risas) No, no. Mire, yo entré a los 5 años en centros de menores. Salí... y entré en Jóvenes. De ahí pasé a Quatre Camins.
-No conoce entonces la vida en libertad.
-Muy poco.
-(...)
-En Menores me preguntaron cómo me llamaba pero no supe decirles mi apellido y solté el primero que se me ocurrió. Los asistentes sociales me han ayudado a encontrar a mi familia en Marruecos, a tramitar la nacionalidad marroquí y  la asistenta me ha dicho que ya tengo el apellido de mis padres en los papeles.
-Me alegro por usted M. ¿Y ha tenido algún contacto con su familia?
-Ahora sí. Por carta, claro. Estoy muy contento.

diumenge, 25 de setembre del 2011

"L'assassí del Putxet" a Les Flors del Mal de BTV

02. L'assassí del Putxet / El asesino del Putxet . 'Les flors del mal' cap.2 from Oscar Hernando on Vimeo.

Al 2003, en un parking del carrer Beltran de Barcelona, es van succeïr dos brutals crims en tan sols 11 dies. Dues dones rosses i atractives. És l'anomenat "Crims del Putxet". 

El video va ser emés al gener d'enguany al programa de BTV sobre la crónica negra barcelonina "Les Flors del Mal". En ell es mostra una escenificació dels fets, un resum de la investigació posterior de la Policia Científica, de la detenció i el judici a J.J.P.R., actualment complint condemna al Centre Penitenciari Quatre Camins.