dilluns, 30 de novembre de 2009

De una nana siendo niño



Per vosaltres,
la cançò més maca.

Als meus pares,
l'abraçada més sentida.

diumenge, 29 de novembre de 2009

El motor del canvi

Els cinc principis del Ioga

1. Exercici
2. Dieta
3. Respiració
4. Relaxació
5. Meditació

Fa uns dies li comentava al Sr. Jordi Sarola que l'efecte benèfic de l'activitat física en el meu cas és espectacular. Veritablement, el remei a moltes malalties (físiques i mentals) no es troba als ambulatoris ni a les farmàcies. Tampoc a les Mútues ni als metges de consulta privada. Al meu historial mèdic figuren malalties cròniques invalidants. Amb els anys, vaig arribar a la conclusió que la Medicina no guariria els meus patiments. Calia fer l'esforç personal de treballar activament per trobar la salut. El trencament va coincidir en el temps amb la decisió de preparar les oposicions. Un àngel em va fer creure que podia aconseguir l'apte a les proves físiques si m'esforçava... i el motor del canvi es va engegar. El camí per trobar-me millor havia de passar per deixar el tabac i els medicaments, per alimentar-me correctament, per fer exercici físic, per viure en pau, per la recerca de la espiritualitat... Així vaig començar. I les millores van arribar relativament ràpid. Avui he trobat a la xarxa "Els cinc principis del Ioga" que desconeixia. Sense saber-ho, els he exercitat durant els últims mesos i han estat la millor medicina.

dissabte, 28 de novembre de 2009

De nou a preparar les físiques



La propera setmana reprenc la preparació de les proves físiques de la oposició. He apostat per la acadèmia Festefort. Dimarts començo amb el seu entrenador Alfons al Poliesportiu de la Bordeta. M'afegeixo a un grup amb un nivell esportiu molt més alt que el meu. Això m'ajudarà a motivar-me a treballar. De nou a partir agulletes. A viure aquell sentiment màgic de superació personal, un cop acavat l'entrenament.

El meu company de feina J. Buergo em convida a participar amb ell i altre company, el J.A. Mendía, a la Cursa dels Nassos, la Sant Silvestre de Barcelona. Seria divertit i engrescador còrrer amb ells, si més no, passar junts la estona prèvia i la sortida. Són el meu referent esportiu a la feina! La meva primera cursa...

divendres, 27 de novembre de 2009

Funcionari de presons, treball de risc



En aquesta darrera setmana 6 funcionaris del Cos Tècnic IIPP de la Generalitat de Catalunya han hagut de patir agressions d'interns, quatre d'ells al CP Lledoners, els dos restants al CP Brians I. Segons UGT Presons, les greus agressions són degudes a la falta de mitjans personals que pateixen, desde fa temps, els centres penitenciaris de Catalunya. Deixo els enllaços amb les notícies del portal del sindicat.

Fins quan haurem d'aguantar! (27 de novembre)
Brutal agressió a Brians I (26 de novembre)


dijous, 26 de novembre de 2009

Adéu David Lloyd Club Turó



He tancat la porta del David Lloyd Club Turó per última vegada. En els darrers sis mesos, han estat moltes les hores passades a les seves excel·lents instal·lacions. Bàsicament estudiant i entrenant. He gaudit molt les classes de Hatha Ioga del Ciro. Han obert un camí. Les trobaré en falta. Ara li retallen la classe de dimarts. Un motiu més per no tornar-hi. Moltes hores també observant el comportament de la burgesia barcelonina que allà s'hi aplega. De com treballa el personal (entrenadors i comercials) del club per aconseguir treure'ls els diners. De com a la sala de fitness els entrenadors reben instruccions dels caps per no donar indicacions als clients sense previ pagament d'entrenaments personals. Per un temps em vaig enlluernar i pensava que era un molt bon gimnàs però és tracta només d'una colla de venedors a un club de tenis endogàmic per residents a Sarrià.

dimecres, 25 de novembre de 2009

Luminosa mañana (Triana)



Ayer tuve un sueño, alto como el cielo.
Cuando desperté algo me quemó muy dentro.
El pájaro cantaba su triste melodía
que brota de la tierra sin cesar ni un momento.
De pronto me vi como un extraño.
Comencé a caminar sin saber a dónde ir,
sin saber.
Los árboles contaban historias de otros mundos
con danzas expresivas para un corazón sediento.
Luminosa mañana teñida de sufrimiento.
Hoy he visto la luz que todos llevamos dentro.

diumenge, 15 de novembre de 2009

La Via


El meu amic Antoni em parla de la meditació per primer cop. Ell mateix és practicant de la branca tibetana. Quan estudiem junts, m'admira la seva concentració i abstracció de qualsevol dispersió. Li demano sovint que em parli de les ensenyances del seu Mestre.

Fa sis mesos començo a practicar hatha ioga amb el Ciro Berenguer. Entre asanas i exercicis de pranayama dediquem uns minuts a la meditació. Ens ensenya a relaxar-nos mitjançant la respiració. Ens convida a posar la màxima atenció en totes les activitats quotidianes.

Segueixo buscant l'aprenentatge de la meditació. M'apropo humilment al Dojo Zen Barcelona per rebre les explicacions introductòries del monjo zen Lluís Salas a la pràctica del Zazen. Taisen Deshimaru esten el Budisme Zen per Europa a la segona meitat del S. XX. Es requereix la més alta concentració en la postura correcta, l'expiració profunda. Ser i estar completament en el moment present. Seure en silenci sense finalitat ni esperit de benefici.

Mantenir per primera vegada la postura durant un hora, romandre asseguda amb les cames creuades en mig lotus, portar la respiració fins al ventre, mantenir una distància amb el ball de pensaments i emocions del moment. Al segon periode em relaxo. La incomoditat de la postura cedeix, el fluxe de idees es desaccelera. La percepció del pas del temps canvia. Buidar-te. Deconstruir-se.

divendres, 13 de novembre de 2009

Ha marxat el vent


Des de fa tres setmanes, a l'exercici d'heroïsme matiner que em suposa arribar puntual a la feina, li he afegit una proesa més, per allò de que vèncer les dificultats enforteix la voluntat. A les 6:30 ja surto de casa per recòrrer, amb la meva bicicleta, els 8 kms que separen el Casc Antic de la Zona Universitària. Carrer Girona i Avinguda Diagonal. Molt poc trànsit, menys gent encara pels carrers. Els primers minuts el fred et gela les mans i el cap. Amb les cames treballant però, el cos s'escalfa al primer desnivell. En arribar a Diagonal, ja sóc completament desperta. Els sentits s'activen. A mida que avanço, la llum i els colors de la Diagonal van canviant. El dia despunta. Les ciutats es gaudeixen sense gaires cotxes.

La ventada dels darrers dies ja no hi era aquest mati. A Palau Reial el fort vent en contra desequilibrava la bici, fins i tot impedia avançar en algun moment. Encara negra nit, el fred, el terra ple de fulles i branques, una lleu boira. Em venien al cap imatges de pintures del Romanticisme del S. XIX. Però avui ens ha deixat el vent i el trajecte ha estat poc més que un passeig plàcid. Giro per la plaça Francesc Macià a poc a poc, per l'estret carril-bici. A la cantonada amb el Passeig Pau Casals un home s'ha girat i m'ha dit: "Princesa, que passis bon dia". Aquestes paraules sobtades m'han fet feliç de bon matí.