diumenge, 27 de novembre del 2011

En silenci i solitud



Corro fent passades sobre el tartam d'atletisme en un diumenge de tardor esplèndid. Corro sota el benefici d'un sol tebi que sembla de primavera. Corro envoltada pel perfil de l'Hospitalet, la Anella Olímpica, el Port i el Cementiri. Corro esbufegant però continuo. Corro donant-li oportunitat a la mirada per veure-hi clar. Corro en silenci i solitud. Corro per desentelar la boirina del cap. Corro plaent al cos que n'és sovint maltractat. Corro per sentir a prop la màgia d'uns ulls blaus ja llunyans. Corro i corro gaudint amb l'esforç, el pròleg de la felicitat.

Una sentida abraçada pel Marc, el Marco i l'Abraham del CP Joves. Exemple sou de bons funcionaris i millors companys.

dijous, 24 de novembre del 2011

Funcionaris de Quatre Camins i Joves en acció de protesta



Segons publiquen avui diversos mitjans de comunicació a primera hora del matí companys dels Centres Penitenciaris de Quatre Camins i Joves han tallat durant dues hores la carretera BP-5002 manifestant la protesta i la indignació dels funcionaris de presons davant l'anunci del Govern de retallar de nou els sous, reduir drets adquirits, per l'ampliació de la plantilla en garantia de la seguretat de tots i per la pronta obertura del Centre Penitenciari Puig de les Basses.


dimecres, 23 de novembre del 2011

Companys agredits en greus incidents al CP Joves




Segons la nota de premsa publicada pel sindicat UGT Presons: "La tarda del 22 de novembre de 2011 va tenir lloc al CP JOVES de la Roca del Vallés una greu agressió a un funcionari del Mòdul 4, mentre aquest complia amb la seva obligació a l’hora d’escorcollar una cel·la. L’intern va propinar DIVERSOS COPS DE PUNY a un dels funcionaris de servei sense adreçar paraula i va colpejar de forma repetida els funcionaris amb el pal d’una escombra per tal de desfer-se d’ells. (...) Aquella mateix tarda va tenir lloc al Mòdul 3 una baralla multitudinària entre interns de nacionalitat georgiana i un altre d’origen senegalès. El matí del 23 de novembre, un altre company va haver de ser assistit per la mútua ASEPEYO amb carácter d’urgència, després que un intern del Mòdul 3 va abalançar-se damunt d’ell i el va colpejar simplement per indicar-li al subjecte en qüestió de l’obligatorietat d’incorporar-se als recomptes a fi de verificar el seu bon estat de salut." UGT Presons: Agressió al CP Joves


Els meus millors desitjos per la ràpida recuperació dels funcionaris agredits. Una abraçada per tots els companys que lidien cada dia amb els interns del MR3, MR4 i DERT, i una especial per la guàrdia 5 i 6, excel·lents companys i mestres durant el periode de pràctiques d'aquesta aprenenta de Tècnic Especialista.

dissabte, 19 de novembre del 2011

Del silenci



Llegeixo a  Els millors contes Zen de Henri Brunel: "Silenci és un terme polisèmic, un mot amb diverses màscares en forma de pell de ceba. Absència de remors, abstenció de la paraula, renúncia, el silenci es revela cant secret del llenguatge assolit, música dels mil harmònics segons l'imaginari, els afectes, la intuïció. El silenci ultrapassa el concepte, l'intel·lecte, ens condueix al cor de les coses, ens fa tocar, per poc que ens hi prestem, el cor de Déu. A Buda se l'anomenava el "mestre del silenci". Entre els budistes, i en particular en la branca Zen, es considera el silenci com un mitjà privilegiat per assolir la veritat, la font oculta".

diumenge, 13 de novembre del 2011

...24h sense fumar



Al setembre del 2008 vaig decidir-me a deixar el tabac després de molts anys de fumar. Aquest fet va anar acompanyat d'una petita, gran revolució personal. Gairebé de cop afegia a la meva rutina diària la millor de les medecines: els hàbits de salut. Entrenaments, dieta pautada per nutricionista, meditació i ioga. Optimisme, projectes i alegria. 

Van passant els mesos. El treball, l'estudi i l'entrenament omplien quasi tot el meu temps. La meva salut va millorar substancialment. El millor moment arribà amb les proves físiques. Era l'estiu del 2010 i entrenava moltes hores a la setmana amb el somni de debutar a una triatló popular. 

A la tardor però un neguit va prendre el protagonisme: una lesió que m'impedís començar a la Escola de Policia, enllestir el procés selectiu. Vaig espaiant cada cop més els entrenaments. Al gener entro a l'ISPC. Viatjant al voltant d'una espiral de novetats i de tensió mal portada, un matí prego per una cigarreta a un company. En sortir de la visita a La Model ja vaig comprar un paquet. Després de dos anys i mig d'abstinència, tornava a ser una idiota esclava del tabac.

Quan acabi la Escola ho deixo. Quan acabi les pràctiques... A l'entorn penitenciari el tabaquisme és present a tot arreu. Una companya de classe em va advertir, treballant a presons et serà molt més difícil trencar amb l'addicció. A l'estiu d'enguany hagués estat un bon moment, uns mesos lliures sense estar envoltada de fumadors. En entrar a Quatre Camins es va fer palès que deixar-ho era qüestió magre.

Fa unes setmanes un amic que m'acompanyava, en sortir d'un estanc, em va dir: "Núria, estàs pagant-te un càncer. Pensa-hi". Cert que em molestaren aquestes paraules en ser escoltades. La veritat nua no és plat de bon gust. Però no he deixat de rumiar-ho, de buscar el moment i la motivació suficient per engegar les burilles, els cendrers i el fum a rodar. Ahir vaig encendre un últim cigarret d'un paquet mentolat. I ja han passat més de 24h...

Dejar de fumar por Olivia Castro.

divendres, 11 de novembre del 2011

"Señorita, quería pedirle disculpas"



Que la mirada de B trasmetia psicopatia és va fer evident durant les primeres setmanes de feina a Quatre Camins. Les seves respostes a les demandes de bon ordre que li donava eren agressives i amenaçadores, desproporcionades. Una tarda vaig entrar al mòdul per parlar amb ell però la entesa va resultar un fracàs. No podria tornar si seguia amb el mateix comportament. Va renunciar a les activitats per que "todos le buscaban problemas".

Des de fa poc sovinteja de nou les activitats sense incidents. Avui ha demanat permís per entrar al despatx i parlar amb mi. Amb timidesa, s'ha disculpat per la seva actitud de setmanes ençà. "Siento haberle faltado al respeto. Tengo problemas psiquiátricos. La medicación que tomaba me ponía muy agresivo pero ahora me la han cambiado y estoy más tranquilo y voy mejor. Señorita, no la volveré a molestar". M'han colpit els seus ulls i la seva mirada mentre parlava. Era com veure dues escletxes brillants en un pou de sofriment interior. "B, me alegro que se sienta mejor. Sabe que son bienvenidos todos los internos que respetan las normas del centro y de la buena convivencia".

dijous, 10 de novembre del 2011

Graffitis al MR8 de Quatre Camins




A finals de setembre, membres del grup Persianes Lliures van compartir una tarda amb un grapat d'interns de Quatre Camins decorant amb graffitis un mur del MR8. L'art del carrer a QUATRE CAMINS PRISON BLUES.

dimecres, 9 de novembre del 2011

I Torneig Handbol Centres Penitenciaris a QC

Torneig Handbol QC

diumenge, 6 de novembre del 2011

Sobre Puig de les Basses

Vista aèrea del CP Puig de les Basses a Figueres


El Diari de Girona publicava ahir el següent titular: La presó no tindrà llicència fins que no es faci l'accés a l'AP7.

"L'equip de govern de Figueres (CiU) es mantindrà ferm en la seva decisió de no donar la llicència d'activitats a la nova presó del Puig de les Basses, que tenia previst obrir aquesta primavera, si l'Estat no completa el reivindicat enllaç nord de l'AP-7. (...) El regidor d'ERC, Francesc Canet, va afirmar que si això es fa la presó no podrà obrir i ja s'ha fet públic el cost que tenir-la tancada suposa per a la ciutat. A la qual cosa l'actual alcalde va respondre que "és evident que els calendaris no lliguen" i va afegir que "no és només una qüestió de llicència sinó que tampoc compleix alguns aspectes de la legalitat urbanística que també comprometen la seva posada en funcionament".

dissabte, 5 de novembre del 2011

Grau en Seguretat Integral per funcionaris de presons?



Un col·lectiu format per funcionaris de presons del Ministerio del Interior, professors de la Universitat de Lleó i membres dels sindicats han presentat a la Secretaría de Estado de Política Penitenciària un projecte per acollir a aquesta universitat el Grau de Seguretat Integral, segons notícia publicada al Diario de León el 27 d'octubre. L'objectiu que persegueixen és aconseguir una formació reglada i de nivell universitari pels professionals de l'àmbit de la seguretat a les presons en matèries com el Dret, la Psicologia, la Mediació, la Seguretat o la Educació Física. Aquest ensenyament ja es du a terme a França, a la Escola Nacional de Formació Penitenciària. D'aprovar-se el projecte, la UNED i la mateixa Universitat de Lleó podrien encarregar-se de la docència i avaluació del Grau. Bona iniciativa dels companys de Instituciones Penitenciàries. Benvolguda formació. 

Vigilantes de prisiones piden para León un grado universitario en Seguridad Integral

divendres, 4 de novembre del 2011

Amb el Dret Constitucional, de nou



El Dret Constitucional i el Dret Administratiu no eren els temes que de més bon grat estudiava per la oposició. Ves per on, uns mesos després, em torno a trobar clavant colzes amb llibres de Dret. A la UNED el nou Grau de Treball Social ha quedat assignat a la Facultat de Dret i l'augment de crèdits de la Diplomatura al Grau s'ha saldat, en bona mesura, afegint assignatures de Dret: Dret Civil i Dret Constitucional al primer curs. Dret Administratiu , Dret del Treball i Dret del Serveis Social Públics a segon. Dret Econòmic i Social i Drets de les Minories a tercer. A quart curs, descans de legislació.

UNED-Grau de Treball Social

dijous, 3 de novembre del 2011

Llegó el día


Ya no siento que me ahoga la nostalgia  
y me encuentro cansado de llorar.  
Ya no importará más quien gane. 
No quiero de esta fuerza escapar.  
Volaré por las estrellas una a una 
en el brillo de tu cara y tu mirar.  
Pediré al Sol que toda mi fortuna  
sea un rayo perdido en alta mar.
 
Sin saber que no me vale.
Sin saber que no me sirve.
 
Ahora siento que llegó el día, 
que tengo ganas de vivir,  
de atravesar los muros y ruinas 
que aunque pase el tiempo están ahí, 
y florecer como un hombre nuevo   
sin miedo a las tragedias por venir.  
Regalarle a la vida todo el fuego  
de tus ojos y tus ansias de vivir.