Llegeixo a Els millors contes Zen de Henri Brunel: "Silenci és un terme polisèmic, un mot amb diverses màscares en forma de pell de ceba. Absència de remors, abstenció de la paraula, renúncia, el silenci es revela cant secret del llenguatge assolit, música dels mil harmònics segons l'imaginari, els afectes, la intuïció. El silenci ultrapassa el concepte, l'intel·lecte, ens condueix al cor de les coses, ens fa tocar, per poc que ens hi prestem, el cor de Déu. A Buda se l'anomenava el "mestre del silenci". Entre els budistes, i en particular en la branca Zen, es considera el silenci com un mitjà privilegiat per assolir la veritat, la font oculta".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada