diumenge, 17 d’abril del 2011

Neguits d'aspirants a Penitenciaris.

Façana d'un módul residencial del CP Joves


Agraeixo tots i cadascun dels comentaris constructius que arriben a aquest humil bloc. Avui vull destacar amb una entrada pròpia l'últim que m'ha estat enviat. Exposa de les inquietuds amb que ens trobem els aspirants a Tècnic Penitenciari de la JU026 en la recta final del procés selectiu.

No hi ha intenció d'encendre cap batalla entre dos bàndols. Companys som tots plegats. És  la veu de la preocupació pel nostre futur laboral. El desig d'aconseguir una feina estable amb bones condicions. L'ombra fosca de l'atur. El neguit de veure encara enlaire el fruit de moltíssimes hores d'estudi i entrenaments. Les notícies maldades sobre economia. El cansament i la tensió acumulades al llarg d'aquest darrer any. En castellà és molt conegut el refrany: "Quien espera, desespera".

"Segons els apunts de "Gestió en l'âmbit de l'administració" de l'acadèmia de Mollet:
INTERÍ:
-o ocupa un lloc previst a la RLT (relacio llocs de treball)que en aquell moment no ocupa un funcionari
-o ocupa un lloc reservat a un funcionari que té una incidència
-o ocupa un lloc no previst en la RLT per un període màxim de 6 mesos.
Jo no em poso contra els interins, pero cadascú ha de lluitar pel que és seu o creu que es mereix. Hem passat una opo, estem fent unes pràctiques...i després hem d'anar-nos'en cap a casa mentres els interins continuen treballant?? Nosaltres haurem passat tot un procés, serem funcionaris a l'espera de nomenament, però funcionaris al cap i a la fi.
Els interins només tenen avantatges: si treuen un 5 a l'examen se'ls hi sumen 0.15 punts x mes treballat, no han de fer les pràctiques i continuaran treballant. Però i els interins que han suspès? els interins que ni s'han presentat a l'exàmen? són més funcionaris que els que hem aprovat?
Els sindicats...com poden defensar un nomenament parcial i que la resta de futurs funcionaris es quedin a casa? I els interins?? Ells que es quedin al seu lloc de treball "provisional" perque s'ho mereixen més...no ho entenc. Evidentment m'agradaria que hi hagués feina per tots, que ningú acabés a l'atur, però tots tenim família, hipoteques i tots hem d'intentar tirar endavant. He lluitat per aconseguir una posició millor que la que tenia i ara m'he de quedar esperant i que algú que ni s'ha esforçat en presentar-se a un examen continui treballant en un lloc de treball pel que m'han preparat?? Em sap greu, pero no ho entenc.
Vull dir-te Anna que jo no estic en contra dels interins, és lògic que ells demanin per si mateixos, pero nosaltres hem de fer el mateix per nosaltres, creus que a ells els hi fem llàstima? Què ells lluitaran per nosaltres?Cadascú lluita per si mateix.
És evident que no és culpa seva que l'Administració no s'aclari, però si ho ha de pagar algú no crec que siguem els 470 opositors que em estudiat i ens hem preparat per poder treballar.
Si tot va bé i pasem les pràctiques entrarem a treballar al Departament de Justicia...és just això que ens està passant? És just no saber quin serà el nostre futur més inmediat? És just que estiguin treballant interins, que per definició és personal eventual, mentres nosaltres estem al carrer?
A part d'això, en algún lloc posa que els nous funcionaris haguem d'ocupar places de nova creació? Quantes places hi ha ocupades per interins? I nosaltres, formats i preparats a l'acadèmia no estem preparats per cobrir baixes? Si no hi ha places vacants pels 470, a cobrir baixes si fa falta, però que no ens falti la feina.
Només demano el que crec que ens pertoca, el que és nostre i ens hem guanyat...un interí sap, de bon començament que la plaça que ocupa no es "seva". Que s'ha acomodat? que porta molts anys? Que no tenia temps per estudiar? Les coses a la vida costen molt, s'han de guanyar...i els que hem aprovat la opo hem lluitat, mereixem els que ens pertoca.
Està clar que no ens hem de precipitar, el calendari s'està complint. Anem pas per pas. La incertesa ens posa nerviosos però hem d'esperar a que arribi el juny, que és quan se suposa que hi haurà el nomenament. Però primer s'ha de resoldre el concurs de trasllats...
Esperem que tot surti bé i algú ens pugui donar respostes abans de l'estiu, ja que moltes famílies estem pendents del procés."

dissabte, 16 d’abril del 2011

UGT Presons: nomenament parcial?

L'antic CP Joves, a la Trinitat.


Cert és que la situació econòmica obliga a uns plans d'austeritat gens favorables als opositors. Cert que el Govern va aprovar un Decret que limita la contractació de nous interins. Cert que encara està per resoldre el concurs de trasllats. Cert que s'ha aplaçat públicament la obertura del nou CP Puig de les Basses fins al 2012.

Des de la publicació de la convocatòria fins a dia d'avui, l'Administració ha seguit el calendari previst al llarg de tot el procés selectiu. Potser no m'ha arribat la notícia però diria que la Conselleria de Justícia no ha manifestat res en contra del nomenament de tots els aspirants aptes de la JU026 dins el plaç, com tots desitgem i esperem, al juny d'enguany.

Els sindicats disposen d'alguna informació més? Amb quina intenció envien un comunicat on plantegen  un "café para todos" com a solució? Com és que el sindicat majoritari de presons, sense cap declaració oficial de l'Administració desfavorable, ens sorprèn amb la proposa d'un nomenament parcial? No hi han places per tots, d'acord. Hi han interessos propis que els fan representar a uns en detriment d'altres? Com es pot defensar per part d'un sindicat deixar pendent de nomenament  a uns "futurs funcionaris" que han aprovat una oposició i superat un llarg i difícil procés selectiu?

L'enllaç amb el comunicat d'UGT Presons, aquí.

dijous, 14 d’abril del 2011

Del nomenament de la JU026



Sembla ser que ens arriben bones notícies pels aspirants a Tècnics Penitenciaris de la Convocatòria JU026. Un amic m'ha trucat per dir-me que aquest matí, a TV3, Josep Cuní ha entrevistat a la Consellera de Justícia. A la entrevista, la Sra. Pilar Fernández Bozal ha afirmat que el nomenament es farà segons estava previst, just quan acabem les pràctiques el segon torn al procés selectiu. En breu es podran escoltar aquestes esperades paraules a la web de TV3 A la carta. No baixem la guàrdia, hem de continuar esforçant-nos a cada servei, aprendre dels companys veterans i comandaments i treballar el millor possible per superar les pràctiques. Bona feina a tots!!

Nota a divendres, 17 d'abril:

Podeu escoltar i veure la entrevista sencera al següent enllaç: aquí.

dimecres, 6 d’abril del 2011

Motivació i més motivació


«No es grande el que triunfa sino el que jamás se desalienta»

J.L. Martín Descalzo

dilluns, 4 d’abril del 2011

Shojin: "L'esforç"



A "L'anell de la via zen" Taisen Deshimaru parla dels vuit satoris del gran home. El quart és Shojin, "L'esforç":

"Estimats deixebles, esforceu-vos permanentment, diu Buda. De la mateixa manera que l'aigua que corre sempre pel mateix indret pot cavar un forat dins la pedra, és necessari continuar. Si actuem massa amb la nostra voluntat, ens cansarem de seguida. És molt important repetir cada dia. Fer Zazen cada dia. Buda diu: si practiqueu sempre l'esforç infinit, continuat, permanent, si feu esforços per a una cosa, podreu aconseguir exactament totes les coses. Així doncs, heu d'arribar a aquest satori i fer un esforç permanent"

El Mestre Deshimaru no pensava en l'esport quan va escriure aquestes lletres. Tot i amb això, trobo que escau perfectament. La pràctica de l'activitat física i la pràctica del Zazen al Budisme Zen comparteixen valors semblants, aplicables a la vida quotidina: l'esforç permanent i continuat, la màxima concentració en el moment present, formar part del grup però no ser dirigit pel mateix, l'harmonia del cos i l'esperit en una mateixa cosa, seguir l'ensenyament del mestre, viure la solitud personal. Tant a l'esport con a la meditació, l'esforç i la repetició porten a conèixer la pau, la felicitat i la salut que surten de dins cap a fora sense dependència de circunstàncies externes. Neixen de l'interior d'un mateix.

diumenge, 3 d’abril del 2011

Atletisme i valors

Pista d'atletisme Pau Negre, al Parc de Montjuïc

"L'únic camí per a triomfar és la força de voluntat, el sacrifici, la constància, l'autodisciplina..., si a això l'hi afegim unes petites dosis de sencillesa, humilitat i educació, a més d'un gran atleta es pot arribar a ser un gran esportista."

JOSÉ MANUEL ABASCAL

dissabte, 2 d’abril del 2011

Setmana 15: De tornada als entrenaments



Després de tres mesos on pràcticament he deixat de banda els entrenaments vull començar de nou a moure el cos. Des d'algun plec amagat del cervell empeny el desig i la il·lusió d'aconseguir completar un triatló sprint, una cursa de mitja distància. Serà possible algun dia? Endavant!!

-Dilluns 4: Rutina Adaptació + 30' cc 60-80% pista atletisme + estiraments
-Dimarts 5: Descans
-Dimecres 6: 45' natació (palas-croll-esquena-pull-taula)
-Dijous 7: Spinning + Pilates
-Divendres 8: Rutina Adaptació + 30' cc 60-80 pista atletisme + estiraments
-Dissabte 9: 20 + 20 km bici (via verda Besós)
-Diumenge 10: 30' natació variat + 30' cc pista atletisme + estiraments

divendres, 1 d’abril del 2011

A la seguretat privada



Al juny farà vint anys que vaig començar a treballar. Just havia celebrat els 17 anys. En el període de vacances acadèmiques, i als caps de setmana durant el curs, aprofitava per guanyar uns diners per llibres, matrícules, roba, carnet de conduir, oci. Per entrenar-me en el món laboral, per fer pràctiques com a jove-adult. Als 20 em va contractar una empresa de seguretat privada. Durant tres anys vaig dedicar els caps de setmana i l'estiu a vigilar l'accés i les instal·lacions de vàries fàbriques de la comarca del Vallès Oriental. En jornades de 12 hores els dissabtes i 12 més el diumenge, de dia o de nit. En alguns serveis sola, d'altres en equip. Aquesta setmana he retrobat un company d'aleshores, bon vigilant i millor company, al centre penitenciari on faig les pràctiques. I aquest matí llegeixo esfereïda la notícia de la mort d'un vigilant a la estació de Castelldefels, agredit per un jove de 21 anys. Vagi un missatge de condol per  la família i amics d'aquest company, el reconeixement per aquest col·lectiu professional.

La notícia al diari Ara, aqui