dimecres, 30 de setembre de 2009

Los Presupuestos 2010 para el Ministerio del Interior

Notícia publicada avui, 30 de setembre, al diari El País.

"MAYOR ESFUERZO EN PRISIONES Y SEGURIDAD

El dinero dedicado a seguridad ciudadana e instituciones penitenciarias crece, globalmente, un 2,6%. Serán 8.872,81 millones destinados a atender tareas de lucha contra la delincuencia, el terrorismo, la seguridad vial y la aplicación de las leyes en materia de extranjería. Se mantiene el esfuerzo de gasto y se incorporan 1.949 policías y 2.283 nuevos guardias civiles. Pero el mayor incremento del presupuesto se lo lleva Instituciones Penitenciarias, con un 5,5% de aumento, hasta los 1.241,52 millones. Con ese dinero se trata de hacer frente al aumento de la población reclusa, con la entrada en funcionamiento de nuevos centros como los de Murcia y Mahón-Menorca."

dimarts, 29 de setembre de 2009

Tardor


El meu cos ja s'ha omplert de la nova estació. Apareix de nou el dolor a l'esquena; el ball d'emocions, l'ansietat de veure patir a qui estimes. S'ha acavat la treva estiuenca. Una noble fusta nouconeguda m'empeny fins la superfície: l'activitat física. Espero la fi de la setmana. Lliurar-me de la pressió de l'examen. Recuperar aviat el bon ritme d'entrenaments d'aquest estiu. Menjar-me la nova rutina de treball que l'Alex Casas trobi adient. Avançar.

dilluns, 28 de setembre de 2009

Són les teves mans


M'esforço per no res.
El cervell es rebel·la de tanta tirania.
Les lleis i el Reglament.
Ja no aprenc Dret. Tan sols somio.
Al cap només el teu nom.

Podria semblar cansanci.
I són les teves mans.

M'assec quieta buscant la concentració
i trobo un llarg viatge fins les emocions.
Voldria ser tota jo un ser racional
però sóc un batec de passions.

M'esforço per no res.

diumenge, 27 de setembre de 2009

Para Angel



Vaya desde Barcelona a Las Palmas mi más sincero agradecimiento por tu generosidad y amistad.
Mis mejores deseos para tu mujer y para Néstor.
Un fuerte abrazo.

dissabte, 26 de setembre de 2009

De la situació actual al CP Lledoners

Últimes notícies d'incidents al Centre Penitenciari Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada) recollides aquest mes de setembre al Tauler d'Anuncis de UGT Presons:

-UN RECLUSO INCENDIA SU CELDA ESTANDO DENTRO PARA EVITAR UN TRASLADO (ELMUNDO 20/09/09)
-DOS FUNCIONARIS DE LLEDONERS ATESOS PER L'AGRESSIÓ D'UN RECLÚS (REGIO 7 09/09/09)
-MANCA DE PERSONAL DESDE LLEDONERS (UGT PRESONS 08/09/09)

dijous, 24 de setembre de 2009

Del Hatha Ioga


A la imatge, postura iòguica de Savasana.

Dimarts a la tarda retorno a les classes de Hata Ioga al Lloyd desprès de dues setmanes d'absènsia. El professor, el Ciro Berenguer, posa a disposició de tres alumnes la seva saviesa iogui. Agafats de la mà de la seva veu ens iniciem pel camí de la meditació. Les seves classes són un bàlsam pel cos i la ment.
Ahir, sortint de la feina, em plantejo quina és la estratègia més eficaç per afrontar aquests deu últims dies fins l'examen. Omplo un full amb un calendari intensiu d'hores d'estudi i marxo cap a casa. Pel camí, recordo unes paraules del Ciro: "aturem-nos a descansar una estona en savasana per prendre conciència i rebre els beneficis dels exercicis que acavem de fer. Mirem de recordar-los mentre sentim què ens han aportat".
I avui, portant la seva ensenyança més enllà de les classes, m'aturo a descansar en una llarga savasana, per prendre conciència i rebre els beneficis de les experiències viscudes, dels coneixements assolits aquest últim any. Demà tornarem a la feina.

dimarts, 22 de setembre de 2009

El 3/10 tornaré a còrrer pel Retiro...

.....i al dia següent faré el segon exercici de la oposició de Madrid, a la Universitat Complutense. Al llistat del Tribunal Qualificador el meu nom figura al costat de la paraula desitjada: APTO.

Angel i Jordi, moltes gràcies per remoure internet a la recerca del llistat mentre jo treballava. Als amics i familiars pels vostres bons desitjos. L'èxit és estimar i rebre estimació.

diumenge, 20 de setembre de 2009

El SIEP


El company Angel em remet l'adreça de la Sociedad Estatal de Infraestructuras y Equipamientos Penitenciarios encarregada de la construcció i rehabilitació de centres penitenciaris a Espanya. Al decembre del 2005, el Consejo de Ministros aprovà el Plan de Amortización y Creación de Centros Penitenciarios 2005-2012.
Algunes dades:
-En el periode 1992-2008 ha facilitat a l'Administració de l'Estat la construcció de 27.588 cel·les a 24 nous Centres Penitenciaris i Centres d'Inserció Social.
-En l'actualitat avancen les obres del CP Levante I a Campos del Río (Murcia), CP Ceuta, CP Baleares a Mahó (Menorca) i CP Canarias II (Gran Canaria).
-Es construeixen a hores d'ara Centros de Inserción Social a Tenerife, Lanzarote, Santander, Murcia i Albacete. Unitades de Madres en Madrid y Sevilla. Unidades de Custodia en hospitals i obres de rehabilitació i millores en CP en funcionament.
-Està programat construir el CP Levante II-Valencia, CP Sur, CP Norte III, CP Fuerteventura.

Sens dubte l'execució penal és un sector en expansió.

divendres, 18 de setembre de 2009

Normativa penitenciària


A la imatge, el CP de Las Palmas de Gran Canaria.

El Ministeri de l'Interior ens facilita a la seva pàgina web enllaços amb la normativa penitenciària següent:

a) La Constitución Española de 1978
b) La Ley Orgánica General Penitenciaria (LOGP 1/79, de 26 septiembre)
c) El Reglamento Penitenciario (RD 190/199, de 9 febrero)
d) Circulares e Instrucciones del Centro Directivo

dijous, 17 de setembre de 2009

De vendre't la llibertat futura


La societat de consum ens fa creure que tots tenim dret a gaudir dels plaers materials que ens ofereixen, a desitjar-los per sobre de tot. Si el teu poder adquisitiu no arriba et dona les eines per apaivagar la insatisfacció: el crèdid. Però els deutes els paguem comprometent la nostra llibertat futura. A les Administracions els organismes supranacionals i les pujades d'impostos via Decret solucionen el sobreendeutament en temps de crisi. I els particulars, com ho resolen? Recomano parar atenció a aquest documental: "Endeutats, sobre la teranyina"

dimecres, 16 de setembre de 2009

De còrrer i meditar


Comparteixo el migdia amb el meu amic Jordi. Li demano el seu parer sobre els motius que porten a les persones a enganxar-se a una afició com còrrer. La seva resposta: "La meditació. Còrrer és també meditar". Obro els ulls a pams en sentir-ho. Té raó. La carrera requereix assolir un nivell de concentració superior. Els corredors, a més dels beneficis físics i psíquics propis de la activitat cardiovascular troben, a vegades sense ser concients, les qualitats de la meditació. Molt ben vist Jordi.

Carlos, en su blog "El blog de un corredor paquete" justifica la seva afició dient: "Simplemente me gusta trotar, sentir el aire frío en mi rostro, respirar el aire húmedo del otoño, oir el crujido de la hojarasca bajo mis pies... No pido, no busco más."

dimarts, 15 de setembre de 2009

De pecats de xocotala


Avui dos amics em fan feliç doblement: obsequiant-me amb xocolata i mostrant-me el seu afecte.

Al matí un tall deliciòs de pastís de xocolata del Jordi em fa llençar pels aires els principis de les dietes hipocalòriques i retrobar el gust d'aquest ingredient capritxós.

A la tarda, l'Oscar, apareix amb una capsa de bombons de licor a la mà. Els havíem vist a un anunci el dia anterior i m'havien fet somiar... Aquests els he compromés, a més, a barrejar-los amb cava i la seva companyia.

Déu meu, prometo fer penitència amb dues sessions de cardio de baixa intensitat!

diumenge, 13 de setembre de 2009

CP Madrid VII a Entremera


Al llistat de vacants de IIPP d'enguany, a Madrid únicament s'oferten places a aquesta presó: el Centre Penitenciari Madrid VII, a la localitat d'Entremera (a 75 km de la ciutat). A la imatge, la fotografia d'una de les 1.214 cel·les del centre, on ja d'entrada, s'observa que s'obvia l'article 19.1 de la Llei Orgànica General Penitanciària on es garanteix el principi cel·lular: "Todos los internos se alojarán en celdas individuales. En caso de insuficiencia temporal de alojamiento se podrá recurrir a dependencias colectivas". Sembla que la falta d'allotjament és acceptada a llarg termini quan un centre nou ja obre amb dos llits per cel·la. Això sí, l'article 19.2 es compleix amb nota: "Todas las dependencias destinadas al alojamiento nocturno deberán satisfacer las necesidades de higiene y habitabilidad".

dissabte, 12 de setembre de 2009

La biblioteca Tecla Sala de l'H

Imatge: façana principal de la Biblioteca Tecla Sala

En els mesos que porto preparant aquestes oposicions, m'he endinsat per dos barris que eren força desconeguts per mi fins ara: un és Sarrià-Sant Gervasi (a Barcelona) i l'altre, el municipi de l'Hospitalet del Llobregat.

L'Hospitalet és una localitat limítrofe amb Barcelona. Sovint, els habitants de la capital vivim d'esquena a la veïna ciutat, ignorant la seva realitat i els seus tresors. A principis d'agost vaig trepitxar la biblioteca per recollir el temari de la oposició de IIPP. Em va sorpendre. És l'edifici d'una antiga fàbrica tèxtil, rehabilitat com a biblioteca i centre cultural. Molt espai. Dues plantes separen la zona infantil i de prensa de la zona d'estudi. Molta llum natural arreu. Horari tota la setmana de 10-21h, també dissabtes. Una extensa col·lecció de còmics. Silenci. Zones amb música ambient-chillout. El personal amabilíssim, em presten els llibres fins la data de l'examen. Una bona opció al Saló del Centenari del Lloyd i a prop del Racc.

divendres, 11 de setembre de 2009

De familiars maratonians


Fa una setmana que no passo per la sala de fitness del Lloyd. No he sortit a còrrer des de dissabte al Retiro. Ni tan sols he anat a Ioga. L'únic treball físic l'he fet a Copèrnic, a la cita setmanal amb l'Alex. Deixar d'entrenar no ha fet que l'estudi sigui més profitós (per estar descansada) ni que passi més hores davant els llibres. Per contra, la falta d'activitat física abona el terreny per que aflori l'ansietat i una certa apatia. Resorgeix la falta de confiança en les teves capacitats. Reneix el mal humor. Demà torno a entrenar. Sí, estic engantxada a les endorfines.

Diumenge passat vaig dinar a Madrid amb uns familiars. Tinc dos cosins que porten 15 anys corrent i han viatjat, per participar a maratons, per tot el món. M'explicaven dels temps que van començar a còrrer pel Retiro. M'avisen que un cop doni el pas, i comenci a còrrer en curses populars, ja no hi ha marxa enrera, "seràs una adicta com nosaltres". Tant de bó. Miro les fotografies de les seves curses a Nova York, Berlín,... un d'ells va fer 2h22' en els 42 km.

dijous, 10 de setembre de 2009

Demà, Diada de Catalunya


Article 155.1 de la Constitució Espanyola de 1978:

"Si una Comunitat Autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposaven, o actuava de forma que atemptés greument contra l'interés general d' Espanya, el Govern, previ requeriment desatès fet al President de la Comunitat Autònoma, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d'obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l'interés general esmentat".

dimarts, 8 de setembre de 2009

8 setembre, Verge de Núria

Vall de Núria (Ripollès)

Abans de ser opositora, el temps lliure podia dedicar-lo a activitats diverses, com qualsevol altre. A l'agenda havia una data reservada per disfrutar de la natura, les altes muntanyes i les tradicions catalanes pirinenques: el 8 de setembre, per les celebracions en honor a la Verge de Núria. Deixant de banda la part més turística de la Vall, el lloc és un paisatge per somiar, per retrobar l'espiritualitat i per gaudir de les excursions pels senders de muntanya. A mes, les dones que portem aquest nom tenim el tren cremallera gratis tot el mes de setembre!

dilluns, 7 de setembre de 2009

1er. examen a Madrid: els Psicotècnics


Diumenge 6 de setembre. A les 8 del matí agafo el metro cap a Ciudad Universitaria. A la sortida, una gentada busquem desorientats la facultat on ens han convocat. La meva és la de Dret. Els rètols estan pensats per moure's en cotxe, diuen. Camino i camino entre edificis d'obra vista, Biologia, Camins, Farmàcia,... Entro en conversa amb altres opositors. Escolto que ens presentem 20.000 persones per 1.123 places. A la Avinguda Complutense el gènere majoritari és el masculí però més igualat del que em pensava. Finalment trobo Dret. Moltíssima gent als voltants de la facultat. Encara falta una hora per entrar. Dono un tomb entre els opositors per fer la meva particular radiografia sociològica. Molt accent andalús, són el 25% de la població espanyola. Sentir parlar per telèfon en català fa girar-se a alguns companys.

Em toca l'aula 13. Per bona o mala sort?. A la porta, el llistat de 45 opositors . Ens presentem només 32. Tres funcionaris de IIPP ens donen unes mínimes instruccions. Ens fan esperar (o desesperar) a l'aula més d'una hora per portar l'examen. Peto la xerrada amb dues companyes, una de Málaga i l'altre de Càdis. La gaditana és el cinquè cop que es presenta. Ho té tan clar com jo mateixa que aquesta feina serà el nostre futur professional. En el meu cas a Catalunya o a Espanya.

El primer psicotècnic analitza la comprensió lectora amb varies preguntes amb quatre possibles respostes sobre un texte. Completo totes les preguntes. Satisfeta. Al segon s'ha de ser ràpid. La pregunta és una sèrie de signes, números i lletres. A les respostes has de trobar la sèrie idèntica entre quatre de molt semblants. Em surt prou bé. El tercer són diagrames de fluxe. No havia fet mai cap d'aquests. Responc totes les preguntes però molt poques amb la seguretat de fer-ho correctament. Començo a veure que és provable que hagi putxat a l'examen dels psicotècnics per excés de confiança. Surto de l'examen amb un regust agredolç. Un taxi em porta com un coet fins Las Ventas. He quedat per dinar.

A l'estació de Sants m'espera el meu pare amb una abraçada i un petó. Sembla que ha aceptat (de moment) que la seva filla és com és, i a més, vol treballar a presons. M'alegra que la nostra relació sigui de nou afectuosa. M'alegro també de tornar a Barcelona, mentre li explico que no m'importaria gens viure a Madrid. A la nit entro a casa meva. Els dubtes em volten al cap. Obro el correu. Em trobo un missatge del company Angel amb l'assumpte: "El cuatro de octubre volverás a Madrid". No li he dit, però les seves amables paraules m'empenyen a seguir estudiant quan el desànim o el cansament fan trontollar la motivació.

diumenge, 6 de setembre de 2009

El Retiro, els parcs i còrrer


A la imatge l'arbre més antic del parc de El Retiro de Madrid, procedeix de Mèxic i va ser plantat al Palacio del Buen Retiro l'any 1633.

Feia una setmana que venia parlant de la il·lusió per sortir a còrrer pel Retiro quan sigués a Madrid. I dit i fet. Dissabte a la tarda m'endinso al parc per l'entrada que hi ha just darrera El Prado amb malles i sabatilles. Objectiu: 40 minuts de carrera. Començo molt forta, per l'empeny de tant bonic marc, i als 20 minuts estic esbufegant. M'enrabio amb mi mateixa. Tants mesos entrenant per aquest resultat? No era capaç de còrrer 60 minuts a 160-170 ppm? Malaïda costum de rodar sobre cinta. No podré sortir amb el grup de l'Alberto del Lloyd com volia. Recordo per un moment que no he vingut a fer cap competició sino a disfrutar del parc i amb l'activitat física. Recupero i baixo l' intensitat per arribar a l'objectiu. M'acosto fins l'hotel també corrent, ja menys enfadada...

Em maravella aquest parc per la seva magestuositat com ho fan també els parcs i jardins que disfruto a Barcelona. A les ciutats que visito sempre m'acosto a gaudir dels seus espais verds. Londres és un exemple de bons parcs, també Sevilla i Granada. M'agraden molt els jardins. Hauria de visitar Aranjuez i Versalles. Des de que he començat a còrrer els disfruto doblement perque al plaer visual-estètic li afegeixo el plaer d'entrenar.

dissabte, 5 de setembre de 2009

De camí a Madrid


Dissabte, trajecte en AVE de bon matí fins Madrid. Mig viatge prenent cafés amb llet (molt bons) a la cafeteria del tren. Em dono permís per prendre un donut de sucre amb l'excusa de que la glucosa és combustible pel cervell (i no serà l'únic durant el cap de setmana). Disculpa'm Jordi. No trobo a l'AVE res d'especial, tan sols a destacar la rapidesa, 300 km/h. Dues hores i mitja de Sants a Atocha.

Comparteixo espai a la fila de butaques amb una dona madura que es mou amb la elegància d'una ballarina i una altre de la meva edat, amb un cabell llarg negríssim i formes rodones. Les trobo a les dues molt maques (i ho eren certament). Paso l'estona recordant que la bellesa femenina no és terreny tan sols de les models. Tambe el mal que fan els estereotips de bellesa (i el guany que alguns obtenen amb això).

dimarts, 1 de setembre de 2009

El CP de Palma de Mallorca


Em diuen que es troba molt a prop de l'aeroport. Aquest any hi han prop de 60 places pel propers funcionaris nomenats. Companys, molt bona sort a tots per les terres balears.