A la memòria de José Garrido

Ahir escoltava esfereïda la notícia del bomber de Barcelona mort en l'exercici de la seva feina.

Vagi el meu reconeixement i admiració per la tasca d'aquests professionals. El condol per la família i els companys del noi desaparescut.

A un mes de la lesió

Ha passat un mes de la lesió al peu i encara espero la recuperació que em permeti rependre les activitats físiques a que m'havia acostumat. He deixat de preguntar al metge i al fisioterapeuta quan arribarà perque sempre em diuen el mateix: "Dues o tres setmanes, és una lesió greu als lligaments. Cal paciència. El cos treballa a un ritme que nosaltres no volem entendre". Hi han dies pel desànim, perque trobo en falta sortir i fer vida autònoma, el anar i venir caminant, els entrenaments a Festefort, el goig de la carrera contínua, els desplaçaments en bici... fins i tot la meva feina. D'altres penso que m'ha anat bé aquesta primera lesió per apendre coses. Quan torni a recuperar el bon ritme d'entrenaments no hauria d'oblidar les lliçons que m'ensenyaren l'Àlex i el Xavi, validades per l'experiència: a respectar el meu cos, les seves necessitats de descans i el nivell d'exigència física que li puc demanar.

De la meditació

Imatge del Dojo Budista Zen Barcelona Kannon

Gener i febrer han estat dos mesos buits pel que fa a la pràctica de la meditació i la filosofia zen. M'he deixat endur per la promesa d'una convocatòria propera, omplint el temps, i la vida, amb el brogit del treball, l'estudi i l'entrenament físic. Què he fet de l'esperit Mushotoku: sense finalitat ni esperit de profit? De la pràctica de la Via? De la unió del cos i l'esperit?

Amb l'abandó de la meditació s'han anat diluint del meu èsser la alegria serena i tranquila, la concentració màxima en el moment present, la claredat mental, la felicitat que no depen de ningú ni dels esdeveniments, la energia que proporciona la pràctica de Zazen, els valors de la filosofia Zen que començaven a orientar les meves decisions.

Quants assumptes importants per nosaltres deixem de costat aquests dies amb la il·lusió d'un futur laboral millor?

I avui em ve al cap una de les ensenyances apreses del Ciro, mestre de ioga i músic, que ens explicava que ell meditava a casa, assegut en una cadira... I així, seguint el seu exemple, reprenc la pràctica de Zazen, asseguda en una cadira per no fer mal al turmell encara en recuperació, amb els peus ferms sobre el terra, la columna i el coll ben rectes, les escàpules a dins i a baix, la barbeta lleugerament a dintre, les mans obertes sobre les cuixes, els ulls entreoberts dirigits a una paret blanca... concentrada en la postura, en la respiració i l'exal·lació profundes, deixant passar els sentiments, les idees, les percepcions... Només importa el moment present.

Segueixo baixant pes

Malgrat el dies de repòs i baixa activitat física, dilluns la màquina antropomètrica de la consulta del nutricionista va marcar 1,400 kg menys de greix. Queda enrera l'estancament d'aquesta tardor? Ara peso 70 kg justos. Hi ha feina a fer encara per arribar al 24% de greix corporal que hem programat com a objectiu, són 5-6 kg menys de greix. 34 kg perduts en 18 mesos. Ja no em reconeixo a les fotos de fa dos anys. Pel cos, per la roba, per altres coses també que m'han canviat en aquest temps. Quan vaig al meu poble, els coneguts em paren al carrer, sorpresos al veure'm. Em pregunten com ho he aconseguit. "Només alimentant-me correctament i entrenant moltes hores." els hi dic. "És la millor manera", sentencien. No sóc una heroïna. És a l'abast de tothom. Tan sols cal esforç i fer-ho.

De la bellesa femenina

A la fotografia, la gimnasta Almudena Cid. Una imatge sublim de la bellesa femenina: el cos, el treball, l'esforç, la joventut, l'esport, la il·lusió. Totes les gràcies són seves.

Presentat el Pla d'Execució Penal fins 2013

A la imatge, recreació del futur Centre de Preventius de la Zona Franca.

"La consellera de Justícia, Montserrat Tura, va presentar dijous 18 de febrer davant la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana del Parlament de Catalunya el Pla d’execució penal, que fixa les línies d’actuació de la política d’execució penal a Catalunya fins al 2013"

A destacar de la nota de prensa publicada pel Departament de Justícia:

-Previsió d'obertura de set nous centres penitenciaris: CP Lledoners i CP Joves, ja en funcionament. CP Puig de les Basses a Figueres i CP Mas Enric a El Catllar (Tarragona), en construcció. El CP Els Plans a Tàrrega, el CP Preventius a la Zona Franca a Barcelona i el CP Dones Catalunya a Sant Llorenç d'Hortons, es licitaran en breu.
-Es crearan 4.700 noves places penitenciàries.
-La inversió prevista en els nous centres i equipaments és de 1.000 milions d'euros.
-L'increment de places a CP "ha de suposar" (només les cometes són meves) la incorporació de 2.600 nous professionals al sistema d'execució penal català. Quantes d'aquestes places per Tècnics?
-Amb el Pla es vol consolidar "una reorientació en la selecció, formació inicial i contínua, amb programes con ara el de formació selectiva per als futurs tècnics penitenciaris". Això ens afectarà de ple però no entra en detalls. Quins canvis ens esperen?
-Es citen les Bases del Codi étic dels professionals de l'execució penal a Catalunya (gener 2010) de les quals no tenia notícies. Es podríen incloure al temari de la nova convocatòria?

Per quan la JU026? Quantes places? Quines novetats trobarem respecte a la JU023?

Estiraments

Una de les primeres lliçons que em van ensenyar es que després d'entrenar són imprescindibles... i agraïts! Alleugereixen les molèsties a l'esquena i al coll tras hores asseguts estudiant o treballant. Ajuden a recuperar-se d'una lesió i també allunyen del cap per una estona el "mono" d'entrenar. Si pateixes una sobrecàrrega a un múscul és un senyal que no fas el "deures" bé. Aprens a identificar els diferents grups musculars. Relaxen i deixen una sensació agradable al cos... A FER ESTIRAMENTS!!

Deixo enllaç amb la web Estiramientos. Molt recomenable passar-hi a fer-se una taula i treballar els estiraments a casa, a la feina i al gimnàs. No us perdeu l'aplicació "veure en diapositives" amb comptador de segons.

Que vagin de gust!

... i ara, piscina

Per completar el programa de rehabilitació del peu, l'Anna, la fisioterapeuta, m'ha proposat fer exercicis a la piscina petita. I dit i fet. A caminar amb banyador i casquet. Endavant, enrera, de costat, de puntetes, de taló... En aigüa gairabé puc caminar com si res hagués passat. On cubreix es pot treballar també els mobiments de la carrera... i cansa molt! Nado 200m combinant estils per començar a activar el treball cardiovascular. 15 minuts a la piscineta de bombolles com a regal. Em dutxo en un galliner de dones que surten de 'aquagym'. Paso a saludar als companys de Festefort. Ja no deu quedar gaire per tornar a entrenar...

Estadístiques i una reflexió

Imatge: al Passeig Lluís Companys de Barcelona, el Palau de Justícia, aquests dies en obres de conservació. És la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Consell de Justícia de Catalunya.

La Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil va publicar el 4 de febrer el document Descriptors estadístics de serveis penitenciaris i rehabilitació. A mode de memòria anual, presenta dades referents a la població penitenciària, estada a la presó i condemna imposada, descriptors processals penals, activitat delictiva, descriptors sociodemogràfics, per col·lectius (dones, joves i estrangers), rehabilitació, permisos, incidències, descriptors sanitàris, de gestió i sobre personal.

A decembre del 2009, el personal que treballava a centres penitenciaris, incloent serveis educatius, sanitaris i socials, era de 5.187 persones. La població penitenciària l'últim dia de l'any, 10.525 persones. Segons aquestes dades, hi treballa a presons 1 funcionari per cada 2 interns. Molts o pocs recursos? Als barris, quina és la ràtio de treballadors a serveis socials per cada 10.000 habitans? Segons l'Informe Social del municipi de Sant Adrià del Besòs, elaborat per la Diputació de Barcelona al 2003: a Catalunya són 1,15 treballadors socials per cada 10.000 habitans i 0,52 educadors socials per cada 20.000 habitans. Execució penal versus serveis socials?

Sembla clar que prop del 100% dels interns deuen necessitar assistència i als "lliures" el % serà molt inferior, però hi ha un abisme en els recursos. La reflexió hauria de ser present als gestors polítics i a la societat. No sóc criminòloga però en un Estat que es declara SOCIAL a l'article 1 de la seva Constitució i amb un ampli ventall de drets individuals i col·lectius, la prevenció, l'assistència social i les mesures penals alternatives haurien de copsar bona part dels pressupostos i deixar l'empresonament per casos de seguretat pública o per motius de tractament mèdic.

A tu

A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat, boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

A voltes amb l'activitat física

A la visita d'aquesta tarda, el metge de rehabilitació m'ha llençat una gerra d'aigüa freda a la cara. Dues setmanes més de repós. En veure'm l'expressió, m'ha preguntat si em guanyava la vida entrenant. "No, però entrenar m'ha obert a la vida", li he contestat sense pensar-hi.

En tornar, m'he trobat a una amiga d'aquelles que diem 'de la infància'. M'ha sorprés veure-la amb una bossa d'esports. M'ha comentat que s'havia plantejat seguir el meu exemple i feia un mes que anava al gimnàs i cuidava la seva alimentació. "He perdut tres kilos ja i em trobo amb més energia que mai". "M'alegra que hagis descobert l'activitat física", li he respost.

La meva pràctica d'estudi eren sessions de dues o tres hores diàries. Els primers dies m'emprenyava no aconseguir aprofitar més el temps. Vaig pensar en aplicar a l'estudi l'ensenyança apresa de la carrera continua. Còrrer un poc cada dia per còrrer cada dia un poc més. I així, vaig allargant les jornades davant els llibres, com si dels entrenaments per una carrera de resistència es tractés.

La tieta d'una companya de feina va començar a entrenar i a còrrer als 35. L'any passat va fer 55 completant la Marató del Desert. M'agradaria molt parlar amb ella. Sense conèixer-la és un referent per mi. Un exemple de que sense experiència prèvia, amb il·lusió i treball, es poden aconseguir les fites esportives que una es proposi. On continuaré entrenant quan s'acabi l'etapa a Festefort?

Presonera d'una lesió

Com una princesa medieval a un castell empresonada surto a la terrassa de la cel·la d'or que habito aquests dies per veure la vida al carrer i un pedaç de la ciutat que m'acull. Trinxades les pàgines del temari referents a la suspensió de drets i llibertats, la reforma constitucional i les institucions comunitàries, deixo volar els pensaments. Allibero els sentiments captius. Els desitjos. Bullen les ganes de viure.

Iker

Estudiar l'organització judicial a Catalunya deu fer renèixer sentiments adolescents? O és divendres a la nit el pitjor moment per estudiar Dret Constitucional? Teníeu les carpetes plenes de retalls de nois espectaculars a l'insti? Noies i nois (segons gustos), penjo aquesta foto perque gaudiu la imatge d'aquest exemplar d'home. Tot no és estudiar i entrenar a la vida d'una opositora. Disfrutem la bellesa masculina!

Estudiar per oposicions: esport de fons

Tanco el temari general a quarts de tres de la matinada. Estudiar els 15 temes d'aquesta part és un esport d'alta resistència intel·lectual. Encara resonen al meu cap les paraules del nostre entrenador dilluns a un company: "A veure si enteneu que respondre be les preguntes és tant o més important com fer molts paliers a la course". Porto una setmana sense treballar el cos i cada dia desespera més. Quant em queda per tornar a còrrer, per entrenar de nou? Sis plau, recuperació ja!

Dubtes

El trànsit de la Diagonal ens ha fet aturar uns segons el cotxe davant la façana acristalada del David Lloyd Club Turó. Negranit, amb la llum de la sala s'hi veia, al detall, el gimnàs de les instal·lacions esportives que vaig frecuentar vuit mesos l'any passat. Farta avui d'enfrontar-me sense cap èxit a la barra fixe, de repetir unes dominades 'assistides' que no surten mai, de veure passar els dies sense millores al circuit, de les hores i esforços empleats per tant pobres resultats, d'evitar les comparacions i no aconseguir-ho, d'arrossegar cansament... m'ha omplert l'ànima un sentiment d'enyorança d'aquells dies d'entrenaments plàcids: les classes de ioga del Ciro, les sessions a Copèrnic amb l'Àlex, els programes de fitness i cardio suaus al Lloyd. Els dubtes han anat creixent, inflant-se, multiplicant-se a cada kilòmetre del recorregut. Han traspassat a altres àmbits. Núria, què estàs fent, em preguntava. No podries seguir treballant còmodament al Racc i viure plaent el temps lliure? Millorarà tant la teva vida fer de funcionària de presons? Quant temps més hauràs de sacrificar recursos? Fins quant seguiràs descuidant les relacions personals? Passat el núvol negre queda el cel ras. Fer marxa enrera? Un cop iniciat el camí, les passes únicament poden portar cap endavant.