dilluns, 15 de febrer del 2010

Estadístiques i una reflexió

Imatge: al Passeig Lluís Companys de Barcelona, el Palau de Justícia, aquests dies en obres de conservació. És la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Consell de Justícia de Catalunya.

La Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil va publicar el 4 de febrer el document Descriptors estadístics de serveis penitenciaris i rehabilitació. A mode de memòria anual, presenta dades referents a la població penitenciària, estada a la presó i condemna imposada, descriptors processals penals, activitat delictiva, descriptors sociodemogràfics, per col·lectius (dones, joves i estrangers), rehabilitació, permisos, incidències, descriptors sanitàris, de gestió i sobre personal.

A decembre del 2009, el personal que treballava a centres penitenciaris, incloent serveis educatius, sanitaris i socials, era de 5.187 persones. La població penitenciària l'últim dia de l'any, 10.525 persones. Segons aquestes dades, hi treballa a presons 1 funcionari per cada 2 interns. Molts o pocs recursos? Als barris, quina és la ràtio de treballadors a serveis socials per cada 10.000 habitans? Segons l'Informe Social del municipi de Sant Adrià del Besòs, elaborat per la Diputació de Barcelona al 2003: a Catalunya són 1,15 treballadors socials per cada 10.000 habitans i 0,52 educadors socials per cada 20.000 habitans. Execució penal versus serveis socials?

Sembla clar que prop del 100% dels interns deuen necessitar assistència i als "lliures" el % serà molt inferior, però hi ha un abisme en els recursos. La reflexió hauria de ser present als gestors polítics i a la societat. No sóc criminòloga però en un Estat que es declara SOCIAL a l'article 1 de la seva Constitució i amb un ampli ventall de drets individuals i col·lectius, la prevenció, l'assistència social i les mesures penals alternatives haurien de copsar bona part dels pressupostos i deixar l'empresonament per casos de seguretat pública o per motius de tractament mèdic.

9 comentaris:

  1. Dona, crec que no hi ha debat ni reflexió. Si mires quants metges hi ha per MALALT ingressats, et surt una ratio elevadissima, que si compares metges per habitant. Tot és del color... però en fi crec que el teu INDICADOR DE RESULTATS no és correcte.

    ResponElimina
  2. Estic d'acord amb tot el que dius, però no en base a les xifres que compares, perque no són comparables, es a dir, no podem discutir si són molts o pocs en base als % de la població normal. Si que podries comparar les xifres penitenciaries en base a països social economica i culturalment semblants

    ResponElimina
  3. Les dades de comparació les he tret dels documents que podeu consultar als enllaços. Les de personal penitenciari són publicades per la Secretaria de Serveis Penitenciaris i les de treballadors socials i educadors per la Diputació de Barcelona.

    I el debat i la reflexió sempre són positius i desitjablement lliures.

    ResponElimina
  4. Bé davant la teva "tosuderia" e mirat nom'es per damunt els documents, i nomès començar, sorpresa: un fa referencia 1999 i l'altre a 2009. Ke no as estudiat els indicadors de resultats en quant al temps? T14 o T15. Encara ke tinguesis rao es incomparable. El 1999 hi havia menys de 6000 reclusos tot i que la ratio era molt semblant 2 interns 1 funcionari i cualificat per la senyora Nuria de Gispert com l'ideal per al bon funcionament.

    ResponElimina
  5. Que ha sido de aquel derecho,conocido por todos del art. 20 de la CE? derecho a la libertad de expresión....pues eso, Núria estás en tu derecho de opinar lo que quieras...sólo faltaría..y además en tu blog...que para eso es tuyo. Un abrazo

    Olga

    ResponElimina
  6. Es el gran problema de ESPANYA, que aquí todos opinan de todo, sepan o no sepan, y en base a lo que sea.
    1ºNo tiene nada que ver el derecho a opinar con hacerlo en base a datos comparables..
    2º En base al ART 20 CE, OPINO.
    3º Este blog és público, es decir de todos.
    4º Las criticas son constructivas y si son razonadas y fundadas tendrias que sacar la parte buena ¿o es que Nuria no se puede equivocar?(yo si)
    4º Si no tengo razón en base a los años comparados, pido expresamnete a Nuria que me lo diga.Gracias.

    ResponElimina
  7. Jo cotitzo a la seguretat social, i això hem dona dret a queixar-me, al igual que el ser sindicalista hem deixa fer el pi-pont enmig del carrer.
    Jo opino, i tinc una ventatja... que sempre tinc raó.
    Jaja.

    Anna

    ResponElimina
  8. Ni la Nuria, ni l'Anna, ni l'Olga, heu entès que el que aquesta persona diu, no te res a veure amb el dret d'opinar?(independentment de qui tingui raó, que com a Documentalista, i un cop llegits els documents, te TOTA la raó.)
    Joan.

    ResponElimina