divendres, 30 d’abril de 2010

...la talla 38 ha arribat al meu armari!



L'estiu ha arribat de cop. L'armari és gairabé buit de roba de la mida del meu cos. Així que per necessitat, i per esbargir-me una mica de l'estudi, m'he concedit fer una activitat extraordinària: sortir dues hores a mirar botigues. El temps programat no dona pas per gaire, però ha estat de profit: un pantaló, un texà, dues samarretes i roba interior. I res de color negre. Tot plegat seria intrascendent si no fos perque... m'he comprat el primer texà de la talla 38, de la Naf Naf. Déu meu, he passat de la talla 54 a la 38!!! Això sí, la copa del sostenidor es resisteix a baixar ni una sola talla...

dijous, 29 d’abril de 2010

50 dies per l'examen



Queden 50 dies per l'examen. La prioritat, un cop enllestides les obligacions laborals i d'intendència domèstica, és ESTUDIAR.
RENUNCIAR. Tot el temps que la nostra intel·ligència permeti s'ha de dedicar a l'estudi. Resten limitades (fins Sant Joan) la vida social i d'esbarjo.
Són 50 dies per acavar de memoritzar els 50 temes de Dret del temari. RECITAR. Mirant la paret o el sostre, davant els ulls sorpresos de la meva gossa o repasant amb l'amic Jordi.
Per RESOLDRE questionaris a dojo i veure quins forats de coneixements queden, per practicar la prova.
A desgrat hauré de CONCENTRAR els entrenaments per treure hores d'estudi. Si res imprevist no ho espatlla, l'apte a les físiques, és feina aconseguida.
Practicar Zazen. MEDITAR. Per higiene mental. Per esbandir els pensaments. Per concentració. Per recordar que malgrat tot, l'important a les nostres vides és alié a la oposició.

dimarts, 27 d’abril de 2010

La pràctica de Zazen


Per començar a practicar Zazen només cal conèixer la posició correcta del cos, obrir la respiració i sentir-se predisposat a lliurar la ment dels pensaments i emocions inconscients. Asseure's amb les cames creuades, dalt d'un coixí sobre una catifa qualsevol. Les mans formant un òval a l'alçada del baix ventre. Els polzes prenen contacte. La pelvis avançada afavoreix tocar genolls a terra. Obrint el pit, amb el coll i la columna ben rectes, la respiració es fa lenta i profunda. Els ulls estan entreoberts mirant una paret blanca sense fixar-s'hi. La concentració és a la exhal·lació, en mantenir la postura amb la tensió i relaxació justes. El fluxe de pensaments s'alenteix, el transcurs del temps perd el sentit lineal. Es fa tan sols important viure el moment present en plena conciència.

Un fragment de la entrada "La Química de las emociones" del bloc, Espiritualidad y ciencia, escrit pel metge i monjo zen Mariano Giacobone:

"El no pensamiento, es la fuente de la creatividad y la sabiduría profunda y constituye la mejor manera de hacer “higiene mental”, de resetear el ordenador y volver a "0".
El verdadero poder se encuentra en el inconciente, el océano de pura potencialidad y a este se accede de manera natural a través de la calma, el silencio y la práctica de la concentración, como en zazen."

divendres, 23 d’abril de 2010

Noves marques per les físiques



Un entrenament més per anar omplint el sac de les satisfaccions:

-Tracció general (dinamòmetre): de 245 a 272 kg. Els 10 punts són amb 259 kg. Els glutis em recorden aquest matí l'esforç que van fer.
-Força braços (barra): al gener, zero segons. La setmana pasada 13". Ahir 24" al primer intent. Són 9 punts. Al segon intent, l'entrenador va donar per nul l'exercici en tocar la barra amb el pit.

El cos respon de manera incomprensible. Ara que porto tres mesos amb poca càrrega de treball apareixen els resultats. Al decembre-gener entrenava al màxim de les meves possibilitats i no semblava avançar.

El reconeixement al mètode i les arts de l'entrenador, l'Alfons Quintana, de Festefort. Al treball de grup amb els companys.

Molta sort als que aquests dies fan les físiques de Mossos. Tant de bó ens tornem a veure al setembre, aquest cop ja amb uniforme, a l'Institut de Seguretat Pública.

dijous, 22 d’abril de 2010

Per una abraçada teva tot ho donaria



Un somriure teu era la meva joia.
La teva companyia, la meua felicitat.
Anidaren al cor sentiments adolescents.
Per una abraçada teva, tot ho donaria.

Vuela, vuela, vuela
blanca paloma
tengo un nido aquí
en mi ventana.
Una mañana de verano
con el sol llegó
en una estrella
de cartón robado.
Vuela y llega hasta aquí
detente en mi nido
que si te alejas paloma
hasta el espacio vacío
perderás el camino
morirás de frío.

Presó de dones versió 'dance'



A quants no els hi agradaria treballar en una presó de dones així...?

:D

dimarts, 20 d’abril de 2010

Dret Penal a la Ciutadella


De bon matí m'arriba un correu del Jordi. Em desitja gaudir del dia i que sigui de profit. El mateix per tu, amic. És anunci de que fa bon temps i sense pensar-ho, trasllado la biblioteca al Parc de la Ciutadella. El dia és un regal esplèndid de llum i escalfor. M'assec a llegir resums de Dret Penal. De tant en tant aixeco la vista per observar l'escenari del meu voltant. Els jardiners acaben de guarnir el parc per Sant Jordi. Avui tot llueix al sol. Hi ha una mare alletant llur nadò sota la atenta vigilància del seu gos. Dues noies s'estimen davant meu. És una sort viure temps de llibertat. Les turistes joves prenen el sol amb bikini tal qual fosin a la platja. Passen fileres de pàrvuls d'excursió. La gent es desfà de la roba, de les sabates. Ens encaminem a l'estiu. I entre fulls que em parlen de penes, delictes i procediment penal, ets present als meus pensaments. Què no donaria ara mateix per sentir el goig del teu braç envoltant-me.

dilluns, 19 d’abril de 2010

Motors



A migdia obro un correu del meu entrenador amb la planificació ideada pels propers dies. Just el que necessitava el meu cos: activitat. Salto de la cadira a donar inici als entrenaments de la setmana. El kilòmetre zero, l'Arc de Triomf. Baixant fins el Parc de la Ciutadella sempre trobo corredors que fan els seus rodatges, a qualsevol hora. Aviat es celebrarà la segona edició del Costa Brava Xtrem Running. L'itinerari Xtrem són 200 km en tres etapes. De Blanes a Portbou. N'hi ha un de 24 km, amb la mateixa sortida fins Tossa de Mar. Deixo volar coloms. Algun dia jo mateixa gaudiré d'una cursa tan maca com aquesta. Entrant al Parc ja començo a rodar. En principi havien de ser 15 minuts però tant és el temps. Estudiar i estudiar... em lliuro a disfrutar el moment. Corro molt suau, per despertar els músculs del somni dels darrers tres mesos. Activo quàdriceps, glutis, isquiotibials, bessons. Encadeno trepitzades. A Budisme Zen es parla de La Via com el camí del despertar. Diria, agossaradament, que l'entrada a l'esport ha estat el meu despertar. El sol i el cor em conviden a continuar la carrera per la platja. La prudència i la raó empènyen de nou fins l'escriptori. Més tard, agafo la bici per anar al poliesportiu. He de fer els exercicis de barra i tracció amb l'Alfons i els companys. En poques setmanes, si tot va bé, tant l'estudi com els entrenaments a Festefort s'cabaran. Quin nou repte mantindrà en marxa el meus motors? Em cau a sobre un xàfec d'aigua que em mulla fins les calces. Tot sembla arreglat per a que torni a casa a seguir estudiant...

dijous, 15 d’abril de 2010

...i de nou, circuit!


Estreno sabatilles corrent una estona per la pista poliesportiva i practicant circuit d'agilitat (menys la tanca per sobre, per precaució). Començo amb molta cura però les sensacions són bones, no hi ha dolor al peu. Les sabatilles envolcallen subjectant bé els turmells i no noto molèsties. Les correccions a les plantilles hi deuen ajudar. Els companys escalfen per treballar el circuit. Els aspirants a Mossos tenen les físiques en pocs dies. S'apleguen les seves espectatives de millorar les proves i el meu desig de tornar als entrenaments amb normalitat. Em deixo portar, una vegada més, per la rauxa. He oblidat la talonació correcta però tant és el primer dia. Avui no encerto les paraules ni els gestos. Amb formes poc elegants corregeixo l'alçada de la tanca a l'entrenador. És un senyor i no diu res. Deseguida ho lamento. Amb les repeticions i les indicacions que rebo milloren les passades per sota de la tanca, la tombarella, el plint. Al dinamòmetre faig 225 kg. El segon exercici de sèries de barra fixa no em resulta tant fàcil com el primer de dilluns. Ha estat un bon entrenament, malgrat tot. I sí, Alfons, Festefort és una sort de teràpia impagable.

dimecres, 14 d’abril de 2010

De l'estudi




Falten dos mesos per l'examen. Em sorprenc a mi mateixa dedicant totes les hores que la meva intel·ligència permet a estudiar amb vocació. La pressió de la data és implacable. Entre sessions van sorgint els dubtes: tindré capacitats suficients per retenir els cinquanta temes de dret del temari? Saps que malgrat els esforços i dedicació el suspens és més que provable. Estàs preparada per encaixar el fracàs? Malsons però que ràpid defugen del cap. Em dona confiança el seguiment pautat del treball de cada dia, el reforç de les persones que t'envolten, el record dels anys d'estudiant, la experiència de l'examen de Madrid, el temps passat visquen aquesta oposició, enmirallar-me en l'exemple d'altres funcionaris coneguts, en els companys opositors que treballen dur per aconseguir el progrés que desitgen... Ara és moment de dedicar cos i ànima a estudiar sense que res et destorbi.

dimecres, 7 d’abril de 2010

Zazen


En sortir del Dojo camino lenta i concientment, com el Giulio va demanar ahir que ho fes . La verticalitat de la columna, les escàpules enrera i abaix, la faixa abdominal amb certa tensió, el coll estirat, la mirada endavant, la flexió i extensió complerta del peu, el moviment deixat anar dels braços. Recordo les seves paraules sobre la fatiga, les seves indicacions. Toca treballar flexibilitat i propiocepció, força sense càrrega al peu, caminar amb cura per la platja, portar sabatillas de còrrer i plantilles... i poc més, a tres mesos de les proves. Em parla de desterrar del cap l'angoixa pel dolor i per no entrenar com voldria. Trobo a faltar el dolç Hatha Ioga del Ciro, les activitats dirigides del Lloyd, entrenar per cuidar el cos i trobar-te millor. Les manipulacions fetes ahir per l'osteòpata provoquen algunes molèsties més durant el dia, però ja conec que és d'esperar això. Em martiritza el dolor al peu que no cesa. Tinc por a que es faci crònic i no pugui tornar a còrrer.

És una tarda de boira grisa al cap. M'apropo al Dojo per deslligar-me de la meva ment de la mà del Zen. El Lluís em rep amablement. M'ajuda a buscar la posició més còmode pel peu lesionat. El Kusen que sents durant la pràctica de Zazen són lletres de foc. Ens convida a la concentració en la postura, a la respiració correcta. Et recorda l'actitud davant els pensaments que passen pel cap. Escolto avui parlar de l'acceptació del nostre cos com és, de l'acceptació també dels sentiments que ens provoca, siguin aquests possitius o negatius. El Kusen és màgic. Sovint està fet a la mida del que necessites escoltar.

diumenge, 4 d’abril de 2010

Setmana 11: Setmana Santa (sense vacances)


Diumenge 4
: Entrenament rehabilitador: 30' caminar platja + exercicis propiocepció sorra + 30' caminar platja.
A la Barceloneta, un bany de sol i brisa primaveral. L'aigüa va cubrint i destapant peus, turmells, fins a mitja tibia. Les pases s'enfonsen a la sorra compactada per les ones. Els primers minuts el peu rondina. Deseguida el fred de l'aigüa l'endormeix i es deixa portar. Dos corredors descalços enforteixen també els seus peus per la platja, entrenant sobre la linea on es desfan les onades. Poso en pràctica els exercicis que em va ensenyar l'Alfons dilluns. Amb cura perque el peu està endormiscat. Desfaig el camí. Els glutis han fet una feina també. Ha estat un plaent entrenament festiu.

Dissabte 3: 4 km caminant a pas viu (plantilles) + exercicis rehabilitació + 200 mt natació esquena + 2x10' aquarunning.
L'entrenament és aquesta tarda un desig de teràpia. Una companya de feina em diu al matí: "que no t'entristeixi no entrenar com voldries. Pensa que no còrrer avui és poder fer-ho demà".

Divendres 2: Exercicis rehabilitació peu + mobilitat esquena.
El peu agraeix les atencions d'ahir i el dolor lleu remet a molèstia. Després de tants mesos encara no puc sentir-me segura d'aconseguir l'apte a les físiques!! Si almenys pogués començar ja a còrrer i practicar circuit...

Dijous 1: Exercicis rehabilitació peu + mobilitat esquena.
Les molèsties donen pas al dolor moderat. Tornar a còrrer no era tant a prop com pensava a inicis de setmana. No veig la fi de la recuperació de l'esquinç. Més massatges i crema antinflamatòria. Gel, descans i plantilles. Les sabates de taló de nou a l'armari. El meu amic Jordi posa veu a la meva conciència que adverteix dels perills de l'anticipació. La pressa per còrrer em pot fer perdre l'opció d'aprovar les físiques. Ho confeso: sóc una ionqui de les endorfines de la carrera contínua.

Dimecres 31: 10' bici per escalfar + Farleck 3 sobre el·líptica + exercicis mobilitat columna + exercicis rehabilitació peu + estiraments.
Per completar el farleck 3 d'avui necesito fer-li una mossegada a la força mental que em diuen sovint que tinc. El peu dona molèsties i em salto Tracció 2 amb el dinamòmetre. No m'atreveixo a demanar ajuda pels exercicis de dominades i em quedo sense fer Barra 2. En sortir del gimnàs arrossego el cos fins al llit, fa 18h que el bellugo sense parar.

Dimarts 30: 15' carrera suau + Circuit-fitness (3x15 de tots els grups musculars) + estiraments.
Corro per la pista del poliesportiu a ritme més viu que ahir. Avui tocava natació però el circuit s'allarga i... les 5:30h del dia següent són tant a prop que la prudència recomana plegar.

Dilluns 29: exercicis mobilitat esquena + 30' de Farleck 2 sobre el·líptica + exercicis rehabilitació peu + 10' "trote" suau + Barra 2 + estiraments.
L'Alfons m'ensenya una bateria d'exercicis per treballar la propiocepció a la platja (o al gimnàs) que m'apunto per diumenge. El Farleck 2 em resulta fàcil, com quan ho feia corrent. Amb Barra 2 treballo tant les dominades com la perseverància. Corro suau uns minuts per la pista amb molta cura, sense problemes.

dissabte, 3 d’abril de 2010

Pors



Diuen que el dolor és inevitable i el sofriment és opcional. Durant el dia no deixo de barallar-me amb un i altre. Torna el fantasma de la malaltia crònica. Les molèsties al peu que no remeten em recorden dia rera dia els pitjors temps passats. L'esquena. Les setmanes transcòrren sense trobar la recuperació. Tinc por a entrar de nou dins el cercle del dolor, a veure'm com la noia trista que les limitacions físiques em feien ser. Tant és ja la oposició.