L'estiu ha arribat de cop. L'armari és gairabé buit de roba de la mida del meu cos. Així que per necessitat, i per esbargir-me una mica de l'estudi, m'he concedit fer una activitat extraordinària: sortir dues hores a mirar botigues. El temps programat no dona pas per gaire, però ha estat de profit: un pantaló, un texà, dues samarretes i roba interior. I res de color negre. Tot plegat seria intrascendent si no fos perque... m'he comprat el primer texà de la talla 38, de la Naf Naf. Déu meu, he passat de la talla 54 a la 38!!! Això sí, la copa del sostenidor es resisteix a baixar ni una sola talla...
Enhorabona Núria!!! Això sí que és un esforç, però al final, compensa veure com el nostre cos es va adaptant als esforços que fem per aconseguir quelcom. I per la talla de suje no pateixis, res millor per a una 38 de texà que un bust com cal!!! jejeje Molts ànims que ja ens queda menys per l'examen, desitjat i temut alhora. M'encanta el teu blogg!! Una abraçada
ResponEliminaLaura
hola,
ResponEliminajolin que envidia me das. Yo también tengo que perder peso. Sea como sea el resultado de la convocatoria, aunque estoy segura que lo conseguirás, tu ya has ganado una nueva vida y mucha más salud. Felicidades.
Nuria3
Coñe... q envidia ni q leches!!
ResponEliminaAdmiració directament!!
Jo (ejem) es q fa molt temps que la talla 38 (ejem ejem) la faig anar...
(una 38 a una cama, i unaltra 38 a l'altra... jeje)
Petonets (que són baixos en greixos!!)
Anna
Molt Bo Anna.¡¡¡¡
ResponEliminaFelicitats Nuria¡¡¡ Vessss tot arriba¡¡
Petons
Marta.