El cap es resisteix a estudiar ("hard" dret administratiu...), l'esquena remuga per la inactivitat i la meva gossa suplica per sortir a passejar. És un bon moment per fer l'entrenament de carrera continua d'avui. Mitjons, malles, top, tallavents i sabatilles. Entro al Parc de la Ciutadella. Aquesta tarda està força ambientat de corredors. Alguns duen la samarreta blava de la Cursa de Bombers 2010. M'agradaria molt portar una. Començo caminant ràpid, pregant al peu que em lliuri ja del malson de la lesió. La gossa es va acostumant a còrrer darrera meu, sembla que ho disfruti fins i tot. Amb un ritme suau no noto molèsties. Vaig més pendent del peu que de gaudir l'entrenament però no vull fer-me mal. I mentre corro volen pel cap records de dies "mítics" del període decembre-gener passats, la satisfacció que em donava còrrer i guanyar resistència: els deu kilòmetres a la Diagonal, la primera hora, els primers 90 minuts pel litoral. El farleck dirigit per l'Alfons al Parc de l'Escorxador. Va ser una llàstima interrompre aquell ritme d'entrenaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada