Dijous passat dos bombers, Julio Martinez i Rodrigo Amo, van perdre la vida treballant a l'incendi forestal de Fornelos de Montes a Pontevedra. Des d'aquest bloc envio un missatge de condol per la pèrdua i deixo manifest el meu reconeixement i admiració per l'activitat professional dels bombers d'arreu.
Segons notícia de El País del 13/08, el Presidente de la Xunta ha atribuit l'incendi a l'activitat criminal. I em pregunto, com estan recollits al Codi Penal els delictes d'incendis forestals? Amb quines penes es castiga posar en perill la vida dels bombers i dels habitans de la zona? Quin tractament penal rep destruir un paisatge natural, aturar l'activitat econòmica d'una àrea rural?
El Capítol II, "Dels Incendis", està inclós al Títol XVII, "Dels delictes contra la Seguretat Col·lectiva". L'article 351, a la Secció 1ª detalla: "Els qui provoquin un incendi que comporti un perill per a la vida o la integritat física de les persones han de ser castigats amb la pena de presó de deu a vint anys." L'article 352 fa referència explícita als delictes d'incendis forestals: "Els qui incendiïn forests o masses forestals han de ser castigats amb les penes de presó d'un a cinc anys i multa de dotze a divuit mesos. Si hi ha hagut perill per a la vida o la integritat física de les persones, cal castigar el fet d’acord amb l'article 351, imposant-se, en tot cas, la pena de multa de dotze a vint-i-quatre mesos." També hi són castigats, a la Secció 3ª i 4ª, els delictes d' incendis en zones no forestals i a bens propis.
Doncs jo, al sentir la notícia he tornat a sentir el gust agredolç d'ara fa una mica més d'un any, quan 5 bombers del GRAF de casa meva van morir a l'Horta de Sant Joan. D'on eren és gairebé irrellevant, però aquests els vaig sentir més meus.
ResponEliminaEspero que qui la fa, la paga, i en casos com aquest no crec en la finalitat rehabilitadora d'un codi penal que castiga amb penes privatives de llibertat, a qui tindria que estar lligat a un arbre en el mateix incendi que ell mateix ha provocat.
Hi ha conductes tan extremes (pederastia, piromans quan hi ha víctimes que tant sols fan la seva feina, etc) que no poden ser perdonades per la societat.
Igual, al cap i a la fi, no serveixo per a Serveis Penitenciaris, ja que el 25.2 de CE, en aquests casos, al meu criteri, no és d'aplicació.
Abraçades,
Anna
Cal recordar també que els delictes relatius als incendis forestals poden ser jutjats pel tribunal del jurat.
ResponEliminaPel que fa a la rehabilitació Anna, un cop promès o jurat el càrrec de funcionari l´hem d´acomplir per imperatiu legal. Tu si que serveixes per Serveis Penitenciaris, igual que qualsevol de nosaltres; el que passa és que xoca la teva consciència i judici amb un text legal. Però: si un funcionari de presons no està d´acord amb la rehabilitació 25.2 de segons quins casos, fins a quin punt tindria amparament legal per l´article 30.2 de la CE (objecció de consciència)? ;tots dos drets fonamentals.. ala a liarla un poquillo !! jajaja
Amador
Coi Amador... i la "Cuarta enmienda"?? Jajaja.
ResponEliminaEntenc el que dius, i entenc que la conciència i la llei hi ha cops que segueixen camins diferents, i és precisament a aquest conflicte al que em referia abans.
Ara diguis, sincerament: entendries la pretenció de rehabilitar i alliberar després de condemna, sense cap remordiment, a un pederasta?
Jo no.
Abraçades,
Anna
Anna i Amador,
ResponEliminaés molt interessant el debat que plantejeu. Sovint m'ho han preguntat, què faré quan tingui davant un intern cumplint condemna per un delicte moralment tant detestable com el que diu l'Anna. I des de bon començament sempre tinc clar el mateix. Serem funcionaris de servei interior, hem de tractar a tots de igual manera. Considero en cap cas s'ha de jutjar o valorar als interns pel que van fer. La nostra tasca és cumplir i fer cumplir el Reglament. Un cop fora i vestits de carrer, cadascú es lliure de creue més o menys en l'article 25.2.
Completament d'acord Nuria. Serem (amb alguna cosa més que sort per mi) funcionaris de servei interior, i evidentment que no pots jutjar, pq ja t'arriben jutjats... però... miraràs igual a l'intern que compleix condemna per robatori amb intimidació, que a un pederasta?
ResponEliminaD'aqui sorgia la meva afirmació de que igual no soc idònia per aquest lloc de treball.
En delictes d'aquests tipus, crec que a tothom els té que entrar repugnancia davant la persona que els ha comés... i aquests delictes no són per a tractaments de rehabilitació, ja que francament opino que aquests tipus de "tares mentals" no els arregla una presó.
Abraçada,
Anna
Anna: sóc un funcionari en potència. La pregunta que hem fas no te la respondré i menys en un foro. L´únic que puc dir-te és que la meva obligació serà tractar a tots els presos per igual i ajudar en tot allò que estigui en les meves mans per arreglar la "tara" que els ha dut a la presó. L´oferta de treball deixa clar quina serà la nostra funció. Si no ho faig i em salto la llei.. què em diferencia d´ells?
ResponEliminaAmador
Nononono Amador, la llei MAI es te que saltar per ningú.
ResponEliminaNomés em venia de gust crear un "Salvame deLuxe" a la web de la Nuria.
Ara que ja ho he aconseguit, ja no opinaré més, ja que el que dius es completament lícit, real i és el que li pertoca com a tasca al funcionari de presons.
I recordeu: "Saaaalvaaaameeeee... soy un naufrago"... jajajaj
Petons i abraçades, Amador i Nuria.
Anna
Petons i abraçades Anna. És una llàstima que no ens poguem veure a Mollet però estic segur que tard o d´hora serem companys de feina.
ResponEliminaAmador