L'obesitat i la manca absoluta de base física amb la que vaig començar a entrenar feien pensar als inicis que ho tindria molt magre (per no dir que era impossible) aconseguir algun segon a la prova de força de braços. Durant un any i mig he caigut de la barra, sense més, a cada intent. La combinació d'entrenament regular ben dirigit, el seguiment de les pautes d'alimentació del nutricionista, la pèrdua progressiva de pes, el suport de la millor companyia i l'empenta que tinc quan em proposo alguna cosa, han fet el camí pla cap a els resultats. Avui, amb els companys de Festefort, he completat tres sèries de 4x18' + 3x14' + 3x8' sense gaires patiments. Podria aguantar alguns segons més fins i tot. Ha estat el primer dia que, dalt d'una cadira, he pujat per sobre de la barra sense ajuda. No deixa de sorprendre'm l'evolució que he tingut en aquesta prova. Em fa tant contenta enllestir els exercicis de barra que en baixar, a cada entrenament, em posaria a saltar d'alegria. Dilluns faré un test amb crono. A veure com surt. Tant de bo divendres l'apte als psicotècnics em doni la oportunitat d'anar al CAR el 10 de juliol i assolir així l'objectiu que em va portar a iniciar-me a l'activitat física: l'apte a les proves físiques per Tècnic Penitenciari.
Si existeix un deu, si ke i seras a les fisiques. Tot gran esforç, mereix la seva recompensa.Jo espero la meva, tot i ke soc conscient ke pot arribar d'un altra forma ke no sigui ser funcionari.
ResponElimina