És el segon any que sacrifico els dies de vacances a la feina per dedicar-los a estudiar per la oposició. Aquest any però amb convocatòria a la vista. Tant de bó les hores pasades entre llibres, fulls de resums i questionaris donin a l'estiu la fruita dolça que desitjo.
Divendres 19: Tema 12 de funció pública. Avui el cap es resisteix a estudiar hores i aplico un pla B: surto de casa a repasar el temari general a l'aire lliure, "in situ". D. De tornada miro als corredors que entrenen les seves sèries, els rodatges. Segur que sóc a pocs dies d'afegir-me. Déu, com trobo a faltar els entrenaments que feia al gener!
Dissabte 20: Tema 13. Queden per enllestir el repàs al temari general, els t14 i t15, sobre economia i pressupostos. Falten just 90 dies per la data prevista de la primera prova, el 19 de juny. 3 mesos. Sens dubte, la pressió de l'examen força, i molt, a estudiar.
Diumenge 21: Dedico la nit de dissabte i el diumenge sencer a viure com una dona "lliure". Sense pensar gaire en la oposició, si a aquestes alçades, és això posible.
Dilluns 22: Llegeixo alguns dels resums fets més recents (del general) compilats dels temaris de UGT i CCOO aquests últims dies. Pàgines i més pàgines manuscrites a llapis. Quantes hores he passat ja amb el Staedtler tècnic? El dia no em regala gaire claredat mental. Desaprofito el matí amb dèries impossibles. És la una de la matinada. Poso fi al dia escoltant la bella veu de Mayte Martín.
Dimarts 23: Avui li trec tot el suc al dia i estudio de valent. M'assec a taula a les 11 i són les 19h quan plego. Acabo el T13, complemento el T11 i estudio T14 i T15. Nova volta al temari general enllestida. Surt nota prensa anunciant la publicació de nova oferta d'ocupació. Una forta empenta per continuar caminant cap a la meta. Faig a la nit un questionari de 100 preguntes que em llença a la cara un resultat decebedor: 54% d'encerts.
Dimecres 24: Llegeixo els resums extrets dels 15 temes del general, una fulla darrera una altra. Sense música, sense ordinador. El meu cap es resisteix a estudiar. La arrancada sempre és una lluita. Deixo passar els pensaments com fem a meditació zen. Si et concentres en una bona respiració, en allargar la exal·lació, ja res et destorba.
Dissabte 20: Tema 13. Queden per enllestir el repàs al temari general, els t14 i t15, sobre economia i pressupostos. Falten just 90 dies per la data prevista de la primera prova, el 19 de juny. 3 mesos. Sens dubte, la pressió de l'examen força, i molt, a estudiar.
Diumenge 21: Dedico la nit de dissabte i el diumenge sencer a viure com una dona "lliure". Sense pensar gaire en la oposició, si a aquestes alçades, és això posible.
Dilluns 22: Llegeixo alguns dels resums fets més recents (del general) compilats dels temaris de UGT i CCOO aquests últims dies. Pàgines i més pàgines manuscrites a llapis. Quantes hores he passat ja amb el Staedtler tècnic? El dia no em regala gaire claredat mental. Desaprofito el matí amb dèries impossibles. És la una de la matinada. Poso fi al dia escoltant la bella veu de Mayte Martín.
Dimarts 23: Avui li trec tot el suc al dia i estudio de valent. M'assec a taula a les 11 i són les 19h quan plego. Acabo el T13, complemento el T11 i estudio T14 i T15. Nova volta al temari general enllestida. Surt nota prensa anunciant la publicació de nova oferta d'ocupació. Una forta empenta per continuar caminant cap a la meta. Faig a la nit un questionari de 100 preguntes que em llença a la cara un resultat decebedor: 54% d'encerts.
Dimecres 24: Llegeixo els resums extrets dels 15 temes del general, una fulla darrera una altra. Sense música, sense ordinador. El meu cap es resisteix a estudiar. La arrancada sempre és una lluita. Deixo passar els pensaments com fem a meditació zen. Si et concentres en una bona respiració, en allargar la exal·lació, ja res et destorba.
Hola Núria,
ResponEliminaTant de bó sigui així com dius però recorda que l'important és el camí i no el destí.
Una abraçada molt forta i molts ànims.
Jordi
Estimat Jordi,
ResponEliminaNo ho oblido, com tampoc amb qui vaig començar de la mà.
De fet, sovint penso que acabarà sent més valuós el camí recorregut que el destí que em vaig proposar.
Un petonàs.